EL CAPITALISME TRONTOLLA

Si alguna cosa en podem treure d’aquesta crisi sanitària es segurament intentar un canvi de model econòmic i de sistema cosa gairebé impossible, però com a mínim obrir els ulls a molta gent per reclamar-lo.

Aquest sistema capitalista sense fí i de control total de la societat en benefici d’uns pocs i amb moltes eines a l’abast, com la justícia, el sistema polític i la mateixa vida social molts cops dirigida a l’ombra sense contemplacions.

Escoltava al professor Sala i Martin aquest passat dissabte i apuntava una idea ben clara, pocs poden fabricar diner i un d’ells es el Banc Central Europeu que ara hauria d’ajudar a tots els Estats per poder garantir la supervivència de les empreses per un costat i la societat individual amb un sou garantit per no patir un doble càstig de confinament i monetari.

No hi ha dubte que les critiques holandeses i d’altres davant les peticions per exemple de l’Estat espanyol d’ajuda finançera son certes i fruit del mateix sistema que prioritza el negoci per damunt del bon control d’uns govenants corruptes com els espanyols. De totes maneres ara no es el moment i ja hi haurà temps de rectificar i passar comptes més endavant. Si la Unió Europea quan hi ha una crisi democràtica com la catalana ens diu que es un assumpte intern i deixa que un Estat amb tant baix nivell democràtic creui totes les ratlles existents, i ara que hi ha una crisi que necessita liquiditat per protegir els ciutadans fa el mateix, crec que la pregunta es ben clara, de que coi servei la Unió Europea sinó per mantenir aquest sistema capitalista i de control de la societat sense fre i pagat per tots, la resposta, per res.

Esclar que ningú de la classe dirigent es preguntarà això, ja que formen part dels beneficis d’aquest sistema d’esquena a la població.

Ara cal donar seguretat, deixar els bancs en un costat, crec que aquestes maquinàries usureres ja han obtingut prous beneficis, i ajornar impostos i despeses, alhora que garantir una renda a fons perdut mentre duri aquesta crisi sanitària i així també ajudar a una recuperació més ràpida un cop la roda es posi en marxa altra cop.

Es un moment perquè la societat torni agafar les regnes, aquelles que el sistema te agafades i no pensa deixar.