SEGUIM CONFINATS A MITGES

Encetem la setmana amb la notícia de que el confinament light del Govern espanyol s’allargarà fins l’11 d’abril com ja preveiem, però amb la incredulitat i enuig de la falta de mesures demanades per activa i per passiva al Govern espanyol.

Seguim igual, a l’Estat espanyol més de 2 mil morts a Catalunya més de 200 i els casos d’infectats que es van multiplicant deixant els serveis sanitaris en una situació molt delicada.

De fet a la Reunió de Sanchez amb els presidents autonòmics, ja van ser quatre, les autonòmies que apart de la catalana demanaven el confinament total,es a dir tancar les empreses que no siguin imprescindibles i el tancament del territori per la lluita més eficaç contra el virus maligne, alhora unes mesures per la seguretat econòmica dels treballadors a l’alçada de les que altres Estats ja han acordat. Veure com pel món aquestes mesures es van aplicant seguint altres que ho han fet amb els millors resultats fins ara i l’Estat les segueix negant, i alhora fent el pitjor que es pot fer, entorpir les mesures des del mateix territori per seguir aquest concepte radial espanyol amb seu a Madrid i veure com sembla la vida de les persones es secundària i fins hi tot el material es aturat, creant l’alarma als centres sanitaris.

Tanta mala fe sembla impossible, tanta mala gestió per mediocre que siguin les el·lits polítiques espanyoles embolicades amb la bandera i la unitat del “una grande y libre” franquista aplicada a tot, i en aquest cas a les nostre vides es simplement una quimera. No hi ha altra explicació que les el·lits econòmiques que dominen Espanya des de temps immemorials un cop més fan servir a la classe dirigent com titelles i intenten afavorir al màxim els seus interessos financers amb el cost de vides humanes com a mal menor.

Aquest anomenat IBEX 35 no entén de salut, ni de vides. El seu entramat ben forjat a la Dictadura franquista segueix dirigint amb ma de ferro la falsa democràcia espanyola i els personatges que teoricament tenen funcions en la mateixa al seu so.

Crec que nomes així podem entendre aquestes decisions, aquesta obstinació i aquest cost que en una societat avançada hauria de comportar responsabilitats.

Mentrestant seguim confinats a mitges i veient la trista realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*