LA DATA I EL MIRATGE
La proposta unilateral de data per la Taula de diàleg que ha sortit de la Moncloa, es un incompliment dels acords que les dues parts van arribar i on el consens havia de ser previ a qualsevol anunci i no un joc electoral i polític de baixa estopa que ja fa pudor.
Efectivament, davant la passivitat republicana on nomes importa la foto de la taula com a eina electoral encara que sigui amb un contingut buit i on no importa el mediador, tampoc de que es parla i ara tampoc qui decideix la data sense cap tipus de consulta a la part catalana. Davant això el President Torra nomes podia reaccionar denunciant l’incompliment i proposant noves dates per validar, criticant la unilateralitat i la utilització dels mitjans pel fet que distorsiona el que hauria de ser un diàleg honest. Ha tornat a dir que es vol tractar de l’exercici del dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió , amb la inclusió d’un mediador internacional.
De fet res de nou, ahir vam veure com el Govern espanyol anunciava el traspàs de la gestió econòmica de la Seguretat Social al País Basc, una joia de la Corona conjuntament amb el Concert econòmic i que ja ha fet corre rius de tinta amb la comparació amb Catalunya.
Cal dir que el context res te a veure, el País Basc es una autonomia on les forces que ostenten el poder i a partir del Concert econòmic s’ha buscat augmentar les quotes d’autogestió sense discusions dins la societat basca, on el moviment independentista no te la força, ni segurament la necessitat catalana i per tant no es pot comparar amb un moviment i un procés tant important com el viscut a Catalunya on la nostra autonòmia i tracte res te a veure amb l’esmentat anteriorment i si amb la cultura del greuge i vigilància constant.
La Taula nomes te sentit com a base per tractar d’exercir el nostre dret d’autodeterminació avortat amb la violència i la repressió per part espanyola en un procés que no te marxa enrere i validat per un actor independent que certifiqui aquests acords que han de ser democràtics i efectius. No es per parlar de rodalies, ni de traspassos, ni d’incompliments amb inversions, per això ja hi ha les comissions bilaterals autonòmiques i les promeses incomplertes encara que siguin llei, com en el cas de l’Estatut.
Per tant, prou de burlar-se de la ciutadania amb aquest joc electoral, i claredat perquè la societat catalana tingui tots els elements per poder enfrontar-se a les urnes els propers mesos.