BLANQUEJAR EL SOCIALISME ESPANYOL
Esquerra ha donat una mostra més d’aquest relat de blanquejar una part del nacionalisme repressiu espanyol i seguir posant l’ull nomes amb l’altra part amb les contradiccions que calguin.
Efectivament una demanda al Senado dels Populars per retornar l’IVA del 2017 a les comunitats autònomes, entre elles Catalunya amb una factura pendent de 443 milions ha estat tombada amb el vot contrari dels republicans amb l’argumentació de no donar una victòria política al PP.
Els senadors de JxCat han votat favorablement. De fet ERC ha dit que presentarà una proposta propia en el mateix sentit i per si fos poc en el Parlament de Catalunya, Pere Aragonès el mateix dia ha defensat la necessitat urgent del retorn d’aquests diners en un exercici de funambulisme totalment inacceptable.
Els acords de Govern amb el PSOE i la famosa Taula del fals diàleg, segurament en tenen la culpa i perquè no dir-ho aquest estil heredat del passat convergent, de la puta i la ramoneta. No es de rebut votar en contra de la devolució del que es nostre, nomes perquè tal o tal partit te el seu vot amb les seves raons i cínicament voler ser el protagonista amb una proposta idèntica per penjar-se la medalla junt amb els seus companys socialistes. Això no es política es mesquinesa digne de l’època que vivim.
Alhora reclamar a Catalunya, el que has votat contrari a Madrid, es una pràctica que denota el nivell d’aquesta classe política i els seus interessos de partit per damunt d’un país que ha quedat en el calaix tancat a pany i clau.
Jo mateix vaig votar en contra de l’Estatut retallat català i va coincidir que per exemple els Populars van defensar també el vot contrari per motius totalment diferents, però no per això van condicionar el meu vot, ni el van canviar. Els partits catalans que teòricament ja no haurien de ser a Madrid col•laborant amb les institucions que ens reprimeixen constantment, si hi son el mínim exigible es que defensin Catalunya amb el que puguin i no fer el joc als partits repressors dividint els mateixos en bons i dolents fent un doble discurs aquí i allà, em diran que això es fer política, i veritablement es mentida, això es fer partidisme, i de pas burlar-se d’una societat que cada cop es més allunyada d’aquesta manera de fer.
Blanquejar no es fer política.