EL RELAT IMPLACABLE

Un cop l’Estat ha desactivat l’amenaça de la revolta catalana a base de repressió i violència judicial, ara toca la fase d’imposar un relat que poc a poc giri el vaixell cap a les posicions de fa 10 anys. Hi ha moltes formes i no hi ha dubte que els nostres hi col•laboren també per la seva incapacitat en l’objectiu final.

La famosa Taula de diàleg, venuda com la concesió més impresionant de qualsevol democràcia mundial, es la base i sobre ella ara desmuntarem les peces que faci falta. Per exemple escoltem Marta Pascal i altres veus com qualifiquen la reclamació d’un referèndum com a xantatge que no permet avançar i fins hi tot miren el PNB com un mirall al que copiar.

Com veiem, el cinisme es de traca, el PNB similar a l’antiga Convergència catalana es belluga en un context de Concert econòmic, cosa que Catalunya mai tindrà i en un context social que poc te a veure amb nosaltres, i per tant els seus interessos no son els nostres. No reclamar el referèndum, ja es l’últim menyspreu al mandat de l’1 d’octubre per condemnar-lo a l’oblit i esborrar de la memòria ciutadana un espai de llibertat ara tallat de socarrel i per altra banda es fer la feina bruta a l’Estat que evidentment ja ha dit per activa i per passiva que això serà una taula autonòmica i sobretot estètica de cara a la galeria amb les propostes de sempre i els incompliments amb Catalunya com sempre.

Respecte a la figura del mediador i la picabaralla entre els nostres partits, Aragonès ja s’ha afanyat a dir que no es imprescindible i que per això no desaprofitaran l’oportunitat.

Un cop més, les pedres al nostre propi terrat fan la feina bruta. Si la Taula ja es trista pel que s’espera d’ella, si no hi ha una persona independent que certifiqui la mesquinesa de la mateixa i queda amb les diferents versions que en sortiran depenent de l’actor malament anem. Cal un relator i molt.

Sabem com es l’Estat, la seva manera d’actuar, la historia que l’acompanya, el tracte que ens ha dispensat i per tant cap confiança amb el mateix. Ara amb un diàleg seriós sobre temes cabdals per la nostra relació es fa imprescindible aquesta figura i descobrir que la performance tant sols es un joc polític més sense cap intenció de complir els mandats de la societat catalana que han quedat de moment en un no res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*