ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELECCIONS AUTONÒMIQUES

Gairebé 10 anys de procés, i 2 anys de Govern desprès del 155 per acabar amb unes eleccions autonòmiques i amb el be més preuat com es la unitat fet miques i amb el partidisme per bandera per arreplegar les engrunes de poder d’una autonomia de segona com la catalana.

De fet han aconseguit en dos anys deixar les nostres institucions en el nivell més desdibuixat que mai havien estat. El 155 va posar la primera pedra i ells solets han completat admirablement la feina davant la mirada desencaixada de la societat catalana que havia dipositat les seves esperances amb ells per revertir la situació, plantar cara i finalment culminar el procés independentista validat a les urnes.

Res més lluny de tot això, una marxa accelerada cap a l’autonomisme de sempre i la baralla eterna de l’esquerra i la dreta pel poder, ara tot amanit i edulcorat per la paraula República i mots com llibertat, dignitat o dret a decidir com a fum per intoxicar les mirades i el vot de la població.

Com deia en Llach “no es això, companys, no es això”. La gota que ha fet buidar la galleda de la vergonya ha estat el gest d’Esquerra d’obediència cega a l’Estat deixant el President sense ser diputat i culminant una obediència i una representació que no hi ha dubte no te la finalitat del poble de Catalunya i si la de guanyar quotes de poder per damunt de qui sigui com si res hagués passat aquesta darrera dècada.

Veient els presos l’altre dia en compareixença veiem independentment del discurs, la diferència de lideratges i nivell respecte als actuals, l’Estat sabia be el que es feia. Han estat els col•laboradors necessaris per desvirtuar un procés cap a la independència.

Ara, durant els mesos que queden per les eleccions i aprovació dels pressupostos assistirem a aquesta batalla fratricida per assolir el lideratge independentista i arribarem a la data amb una ruptura de vergonya, on la paraula unitat quedarà esborrada per sempre.

Davant això, la societat hauria de mostrar la seva maduresa per damunt de partits i entitats controlades o Tsunamis dirigits i exigir respecte i interlocutors vàlids per assolir els objectius compartits sense embuts i sobretot no caure en els paranys dels arguments que ens volen vendre en forma de temps i diàlegs estèrils tots encaminats a portar el procés a la via morta.

Com deia aquell, jugada mestra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.