LA VERGONYA EN MAJÚSCULES

El que vam veure ahir al Parlament, es una conseqüència lògica dels fets que han anat passant des de l’1 d’octubre del 2017. Pas a pas, cessió rere cessió i engany rere engany.

Aquell dia semblava es culminava tot un procés on la població sota la violència policial va posar tot el foc a la graella per arribar a l’objectiu tant buscat i la confiança amb una classe política que havia de culminar legalment la nova República.

Tots sabem que va passar, es va desobeir les pròpies lleis de transició del Parlament, la pròpia declaració tard i malament va ser el que ja ens va acabar d’obrir els ulls, ja que la proclama sinó es acompanyada de la seva efectivitat es simple fum, i veure com el Govern marxava de Palau i la gent tornava a cas aquell 27 de setembre es de les coses més tristes que recordo.

A partir d’allà tots ja sabem com ha anat, l’entrega de les nostres institucions al poder espanyol amb el seu 155, presos, repressió, exiliats i des de les eleccions del 21 de desembre una trista travessa pel desert amb una cessió rere un altre sense aturador i tot amanit amb una cortina de fum de mandats imaginaris, restitucions de Governs impossibles i passos ferms cap a l’autonomisme de segona.

No vull exculpar a ningú, tots han jugat d’una manera o altra amb la ciutadania pels seus propis interessos i guardar les seves pors amb l’engany. Esquerra en aquest cas va negar-se a restituir Puigdemont, i posteriorment tots han acceptat el veto a Jordi Sanchez, Jordi Turull com a presidents i un judici farsa com a carcellers dels nostres presos . Alhora hem vist com es seguia apel•lant a un fals diàleg i a Madrid aquells que havien de marxar amb 18 mesos seguien allà demanant responsabilitat per la governabilitat d’Espanya.

Ahir, es va creuar totes les línies vermelles acceptant la retirada com a diputat del President Torra per part d’un òrgan administratiu com la JEC, que ja deixa la capacitat d’aquest Parlament en res i en el nivell més baix de la seva historia.

Ja no es que sigui fals que la seva intenció sigui culminar mandats, que per cert ja han repudiat mil i un cops, es la falta de respecte a les nostres institucions i a la societat catalana en general .

Cal que la societat torni a expressar la seva sentència amb el vot. Unes eleccions per passar pàgina i on cal validar aquest autonomisme per molts anys que ens ofereixen els nostres partits o una alternativa difícil de veure amb unes entitats tant controlades pels partits com ara i al servei del simbolisme.

La vergonya en majúscules.

2 pensaments sobre “LA VERGONYA EN MAJÚSCULES

  1. Avui es un dia trist pels independentistes, la trencadissa d’ahir fa mal, de retrets en podem trobar pels dos costats, cap partit queda alliberat de diverses contradiccions al llarg dels darrers anys. Els que de debò creiem que la independència és l’única sortida que tenim els catalans per assolir la nostra llibertat, sabem que per aconseguir-la haurem d’unir esforços un altre cop, fem que la destrossa tingui els mínims danys possibles, no tenim alternativa. Els que tenim la certesa de què volem la independència de forma pacífica, solament tenim una opció, treballar per aconseguir la majoria social imprescindible, i per fer-ho, el centre-dreta català i el centre -esquerra català han d’anar units.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*