LA SOBIRANIA DEL PARLAMENT

Escoltant en Josep Costa de la Mesa del Parlament aquest dissabte i com ens deia un cop i un altra que un dels objectius fonamentals dels diputats escollits a la cambra catalana es preservar precisament la seva sobirania, em va venir al cap, com els fets desmenteixen les paraules i les bones intencions.

Efectivament, si mirem enrere veiem com primer el President Puigdemont va ser vetat pel nostre Parlament quan era el guanyador electoral del dia 21 de desembre entre les formacions independentistes, i es va obeir cegament la impossibilitat de l’investidura telemàtica com es demanava. Posteriorment Jordi Sanchez també va ser vetat quan des d’Espanya es va dir no a la seva investidura. Aleshores el torn va ser per Jordi Turull que desprès d’una primera ronda fallida i una segona on la majoria simple de la que ja disposava el feia President va ser empresonat i els nostres novament van acceptar la intromisió. Ara li toca a Torra i la simple ordre d’una institució administrativa com la JEC es suficient sense condemna ferma encara per poder acceptar la retirada com a diputat. Per tant defensar la sobirania del Parlament ara, es una presa de pel intolerable que forma part d’aquest joc de despropòsits dels nostres partits que els últims 2 anys ens tenen acostumats.

De fet no l’han defensada mai la Institució catalana, i tampoc el vot de la ciutadania, han permés una degradació que ara arriba a nivells màxims i que avui es pot veure confirmada amb una nova presa de pel per mirar de fer veure que, però amb l’efecte final que dicten els tribunals de la inquisició espanyola.

En cas d’aquest fet sigui ferm, evidentment la legislatura es pot donar per acabada, i cal plantejar si la ciutadania te que tornar a donar els seus vots a uns representants que han deixat el Parlament en un no res, una titella sense cap poder a les mans de qualsevol funcionari de l’Estat que pot fer i desfer deixant de pas la democràcia en un no res.

Per tant avui pot se el dia final d’una classe política que ja no pot rebre més la nostra confiança i que haurà enterrat totes les nostres il•lusions sense remei.

La dignitat en joc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*