PRESSUPOSTOS AUTONÒMICS

Fa poc van sortir les xifres de dèficit fiscal a Catalunya, que si fa no fa continuava amb aquell 8 a 10% d’espoli que no afluixa. Ara veiem com es pacten pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona, properament a la Generalitat i segurament més endavant a l’Estat amb l’eix dreta i esquerra per bandera.

Un eix com sabem fals i un engany per dissimular possibles noves aliances pactades per tornar a deixar les institucions com una bassa d’oli un pressupost autonomista i una acceptació de l’espoli sense fre en nom diran de la convivència i sobretot dels pressupostos que batejaran com els més socials de la historia i que es preocupen pels problemes reals dels ciutadans,

Veure per creure.

Pressupostos o l’inici de campanya

per Gemma Aguilera

Espanya mostra indicis d’haver recuperat l’eix ideològic dreta-esquerra després de molts anys en què els partits d’Estat han tingut com a únic leitmotiv el nacionalisme més o menys furibund contra Catalunya. Però el pacte PSOE-Podemos flanquejat per ERC no només s’interpreta pels propis protagonistes aquí i allà com un canvi de cicle a Madrid que hauria de regenerar el règim del 78 democratitzant-lo, sinó, i sobretot, com l’avantsala de la mort d’un Govern independentista a Catalunya. Els pactes per desencallar els pressupostos a banda i banda de la plaça de Sant Jaume entre JxCAT, ERC i els Comuns donaran oxigen tant a Barcelona com al palau de la Generalitat, però aquest acord tripartit té un alt grau d’impostació per part dels seus protagonistes, que ja treballen en clau electoral.
Els Comuns ho expressen obertament: han de servir per desbancar JxCAT de la Generalitat i consumar un tripartit, altrament batejat com a Govern progressista, que aritmèticament ha d’incloure també el PSC. Els junters hi veuen un baló d’oxigen per resistir uns mesos més l’envestida judicial contra el president Torra, la presa de posicions dels republicans Palau enfora i els efectes del caos de la galàxia post-convergent. Per la seva banda, ERC té una posició de força, amb capacitat per consumir espai electoral als Comuns i, arribat el cas d’un govern alternatiu a l’independentista, ser el partit hegemònic.

Ras i curt, els comptes que aprovarà el Parlament, els primers des del 2017, semblen més una arma electoral per consumir a curt termini que no pas la llei més important de qualsevol executiu. Durant la seva presentació al departament d’Economia, això sí, amb una foto inèdita –però per separat- de tres compareixences d’ERC, JxCAT i els Comuns, s’han donat poques xifres i moltes pistes sobre estratègia partidista de cadascun dels tres actors.

Parlar de pressupostos d’esquerres, o de dretes, frega l’engany als ciutadans. Sense sobirania financera, amb una disciplina de dèficit que Madrid incompleix però que fa complir a Catalunya, amb un espoli fiscal històric i amb un Estat que es burla reiteradament els seus compromisos d’inversió, el pressupost de la Generalitat consisteix en la gestió de les engrunes. A partir d’aquí, cadascú hauria de proposar com s’arriba a un pressupost a l’alçada d’un país ric com Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*