ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L’ARMA DE LA JUSTÍCIA

Sembla que li han agafat el gust els polítics a fer servir la justícia pels seus interessos i per fugir precisament de la seva funció representativa i de solució de problemes de la ciutadania mitjançant la política.

Veiem com un simple organ administratiu com la JEC pren resolucions com les de poder inhabilitar un parlamentari escollit per la voluntat sagrada popular, que en qualsevol democràcia seria bàsi, i fins hi tot de destituir un President d’una cambra. Ja veiem com la caverna nacionalista espanyola ràpidament ho dona per fet sense esperar recursos ni decisions d e Tribunals pendents i ja anomena expresident a Torra i personatges com Alvarez de Toledo ja ha anunciat querella per usurpació de funcions de l’actual president català, segurament la que esta usurpant les funcions d’un representant del poble es ella i sembla que no ho sap.

Qualsevol moviment en l’arc polític català es judicialitzat al moment sense remei. Alhora amb un relat que com vam veure amb Dolors Montserrat a l’Eurocambra segueix el dictat oficial titllant els diputats Puigdemont i Comin de pròfugs de la Justícia, lladre de diner públic i mil coses més sense que cap jutge hagi dictaminat això, vers al contrari cada actuació judicial contra ells que ha acabat amb tribunals europeus ha estat rebutjada fins ara, però ells segueixen i seguiran com els ridículs que feien posteriorment a la violència de l’1 d’octubre negant les imatges que anaven per tot el planeta com si no existisin.

Aquests son els dos arguments espanyols per resoldre un conflicte democràtic, construir un relat independentment de la realitat (la paradoxa del judici amb testimonis policials mentint descaradament i la prohibició de posar els videos que demostraven les mateixes, es un clar i descarat exemple) i per altra banda la judicialització sense miraments en un sistema on la separació de poders ha desaparegut i tot forma part del mateix entramat per un objectiu comú.

Aquestes son les armes i aquest es el dialeg que ens pregonen sense parar, algú hauria de prendre nota i actuar en conseqüència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.