EL TSUNAMI DE LA GENT
Es molt divertit veure les grans preocupacions per demanar a Tsunami Democràtic que es tregui la mascara i pugui actuar com un actor social més i reconegut. De fet vol dir portat directament a la presó sense garanties.
Porten 2 mesos buscant qui hi ha al darrere d’aquestes accions que mantenen el procés viu a pesar de la vergonya dels nostres partits i la timidesa de les nostres entitats principals alhora de dir o fer segons que.
Es poc probable que trobin res, i això demostra que un Estat amb formules caduques difícilment pot afrontar els reptes moderns, ells entenen més de la vella formula de la repressió i la violència policial per apaivagar els problemes. Tal com vam veure que no van ser capaços de trobar cap urna en el referèndum ara tampoc ho faran amb aquest moviment que busca accions pacífiques però no amb el lliri a la mà i sense cap efecte, com algunes entitats encara no han entès, i si afecta l’economia o punts estratègics de l’Estat, cosa que ja fa més mal.
De fet el SIT and TALK d’avui nomes hauria de fer avergonyir aquell que no te cap intenció de seure ni de parlar per abordar un conflicte polític, i que fins ara no ho ha fet, i no sembla que en tingui cap intenció. Nomes hi ha una baula feble, que son els partits i el que anem escoltant de les negociacions d’Esquerra i PSOE per la investidura i que cada cop per les informacions filtrades sembla un nou xec en blanc vergonyos o una simple transacció autonòmica obviant les nostres reclamacions i els fets dels últims anys. Una mica com la trucada de Sanchez al President Torra i aquesta Conferència de Presidents autonòmics, que evidentment no poden ser tractats amb igualtat al president català ja que el problema res te a veure.
Sembla que la Europa judicial avança amb vent favorable, nomes falta que els nostres partits estiguin a l’alçada del repte que els demanem o preparar-se per veure com un Tsunami els passa per sobre.