INCREIBLE PERÒ CERT

Llegeixo una entrevista a Dolors Bassa que diu que lamenta que tant el Govern com el Parlament han fallat institucionalment amb la resposta a la sentencia del Procés, i ja es prou trist que els utilitzats presos polítics pels nostres partits hagin quedat abandonats en el momento clau precisament per les mateixes tàctiques partidistes.

De fet, ells han estat l’escut perfecte pel victimisme constant des dels partits i fins hi tot se’ls hi ha atorgat un paper que no tocava, ja que com diu la mateixa Bassa, ells no poden dirigir la política catalana des de la presó. Justament els que tenen aquesta responsabilitat son els que son fora, Govern, partits, entitats i exiliats en la seva mesura.

Aquesta expulsió de responsabilitat per incapacitat o per tàctica simple ens ha portat on som ara, la vergonyosa falta de resposta conjunta sobre la sentencia que hauria d’haver estat el primer pas de resposta i que ràpidament es va veure com nomes el carrer prenia decisions i mostrava el seu rebuig aguantant les través del nostre mateix Govern i la repressió policial dels Mossos sense cap conseqüència fins ara pel seu responsable.

En aquest context, veiem ara com la taula de diàleg que reclama Esquerra com excusa pel seu desitjat suport a Sanchez, la vol de Govern a Govern, diuen d’igual a igual. Una nova presa de pel, saben que això no es possible. Si ho fos, seria tant com que l’Estat acceptaria un interlocutor a la seva mateixa alçada i evidentment el considera una minsa part seva. Mai ha estat d’igual a igual i ara evidentment tampoc ho serà.

Per tant demanar això, es un impossible i com ja ha dit algú, ja hi ha les Comissions Estat-Generalitat per tractar els temes competencials com fins ara, on un demana i l’altre autoritza o no. Com podem veure mai d’igual a igual.

Nomes sent un Estat serà un tracte al mateix nivell, i aquest no s’aconseguirà pidolant-lo a l’Estat que no et reconeix.

Com deia increïble, però cert, veure aquestes misèries dos anys després del Referèndum, amb una manca de rumb i una desorientació sense límits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*