VERGONYA: SEGONA PART

Aquesta agonia es insuportable, i una mena de tortura sense compassió amb un sistema amb filtracions de tota mena com llegim i que si ho es per nosaltres, no vull pensar com deu ser aquesta espera innecessària pels nostres presos polítics.

Si no hi ha novetat avui en sabrem el resultat del judici farsa i tinc la intuició que la sentència serà dura i sense escrúpols, no es pot esperar gaire cosa més. Uns ostatges de l’Estat com a caps de turc sense haver fet allò que precisament els acusen, la gran paradoxa del procés.

Com escoltem, i lógicament hi haurà moviment al carrer, manifestacions, concentracions i mil i un actes de protesta per aquest atropellament de drets i aquesta injustícia que el món es mira amb indiferència, tampoc en podia esperar gaire cosa més. La gent farà marxes per la llibertat, i expressarà la seva intolerància al règim de la repressió i el càstig que ens domina des de que fa 2 anys els nostres partits i líders ens van deixar amb el cul a l’aire parlant clar i van incomplir tot alló pel que lluitavem deixant camí lliure i sense oposició a un Estat tant poc democràtic com Espanya i amb tant d’odi acumulat durant el procés i això es paga i ho seguirem pagant.

Catalunya, es plena de policia espanyola que amb la consigna del “a por ellos”, no crec els costi massa apaivagar qualsevol conflicte per la força com ho van fer l’1 d’octubre amb total impunitat.
Aquest risc el poso damunt la taula pensant que aquest nou invent del Tsunami democràtic no comptarà amb la col•laboració institucional imprescindible. Ja que el nostre Govern i partits no pensen desobeir amb res, més enllà de quatre actes simbólics i engrescar les masses per tapar-se les vergonyes. Cal tenir-ho clar.

Feia fredat escoltar per exemple ahir al President del Parlament driblar la pregunta de la desobediència amb els mantras de sempre i anunciant un ple on segurament es llegirà alguna declaració institucional i simbòlica de condemna i això serà tota l’escenificació que veurem de la nostra part oficial.

Aquest ho tornarem a fer, ells se l’aplicaran al peu de la lletra i sense vergonya amb l’escut del poble com a coartada tornaran a preservar les seves cadires sense riscos.
En definitiva, protesta davant del món, però saben que veritablement estem sols davant l’Estat espanyol i apunt de viure la segona part de la vergonya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*