2 ANYS DEL MANDAT DE L’1 D’OCTUBRE
Aquest mandat congelat avui fa 2 anys i com podríem dir, el més calent a l’aiguera. Dos anys que han passat moltes coses però una destacaria per sobre com es l’incompliment flagrant dels representants amb la ciutadania que ha portat les conseqüències que tots sabem.
Efectivament, es van aprovar les lleis addients, tant de Transició nacional cap a la República, o sigui els primers passos de la mateixa si era necessàri i de l’instrument que si la ciutadania ho validava com en qualsevol democràcia normal en un referèndum es durien a terme. Ja sabem la historia, la mobilització i organització ciutadana mai vista per protegir les escoles, aparició de les urnes i paperetes, el voluntariat per totes les tasques i la superació de tots els obstacles tècnics que l’Estat anava intentant per convertir la jornada en inviable i fins hi tot la protecció amb els nostros cossos i de manera pacífica contra la violència salvatje policial espanyola que com la millor de les dictadures militars va repartir estopa amb l’objectiu d’impedir la democràcia com sigui, un relat que tots sabem.
Sabiem quan aquella mateixa nit el nostre Govern va fer la valoració de la jornada i amb el missatge de traslladar els resultats a la nostra cambra parlamentària per fer-los efectius com deia la mateixa llei aprovada en el mateix i amb un Estat que havia quedat en evidència davant tot el món i desorientat per la situació. La continuació també la sabem, incompliments per part nostra deixant la iniciativa a l’Estat i acabant fent una Declaració tard i malament sense cap efecte pràctic i deixant la ciutadania astorada i sense reacció entregant la repressió que vivim actualment, la presó amb judicis farsa per part dels nostres dirigents i l’exili per altres, i el que políticament es més preocupant acceptant les normes en joc espanyoles inclosa la tria del President de la Generalitat i la guerra autonòmica dels nostres partits que seguin el fil que venia de Madrid donant per mort el referèndum, demanant referèndum acordat i acceptant les tesis de l’invalidesa del mateix com si res.
Aquesta es la situació, i farem be a recordar-la quan avui els nostres partits recordin un mandat democràtic que van incomplir i que més enllà de la data commemorativa volen en un calaix ben tancat per sempre deixant el mateix en el millor acte de desobediència del poble català com a lema i enterrant un vot vinculant cap a resoldre la independència.
Moltes emocions guardades en aquell dia i que mai marxaran, però ni oblit ni perdó.