EL RELAT DEL FEIXISME

Escoltem i veiem com el relat sobre la vinculació del terrorisme amb l’independentisme va creixent cada dia més i amb més imaginació. Reunions amb el President Torra per segrestar el Parlament, l’enllaç de la germana del President Puigdemont amb el mateix president a l’exili de cara a bastir les noves euroordres, atemptats cada cop amb més volada i tot un seguit d’informacions amb l’objectiu clar d’aplicar el 155 i justificar la repressió.

De fet, i personalitzant en el president espanyol Pedro Sanchez, insisteix amb tot el cinisme amb la seva part del muntatge amb la pregunta de que vol que el President Torra i els partits independentistes condemnin la violència. Primer cal tenir molta barra per exigir als demes el que tu no has fet, i ho dic bàsicament perquè no he sentit al President espanyol condemnar la violència salvatje policial de l’1 d’octubre per exemple contra la població indefensa que senzillament exercia el seu dret a vot. No tant sols això, sinò que el seu ministre d’exteriors ha venut per tot el món que les imatges eren fakes i que tot era un miratge amb els ridículs internacionals que li ha suposat.

De totes formes encara hi ha més. Parla des d’un partit que va crear una organització terrorista d’Estat, els GAL per lluitar contra la banda terrorista ETA amb tortures i morts incloses, i tampoc he sentit cap perdó. Tanmateix i si anem a qüestions generals aquest partit del règim conjuntament amb els Populars son les armes polítiques de la falsa transició del franquisme a la democràcia. Un Estat per cert que ni amb periodes de govern del seu partit, ni amb cap altre ha demanat perdó per les victimes del franquisme, ni l’ha condemnat, ni ha executat una memòria històrica que per exemple dignifiqui els vorals de les nostres carreteres i les seves victimes o envies a judici als torturadors i col·laboradors encara vius del règim, que senzillament ha protegit de qualsevol reclamació judicial internacional.

Quin tipus de moralitat i ètica pot donar-li la justificació de parlar de condemnar la violència. Aquesta per cert inexistent a Catalunya i tal com el relat de Rebel·lió sense armes una gran excusa per imposar aquesta anomalia del sud d’Europa anomenada Espanya i amb una victima molt clara en el nom de Catalunya.

Es el relat del feixisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*