ESPECTACLE DENIGRANT
El que vam veure ahir al Parlament, traspassa qualsevol decencia democràtica en una cambra de representants i com imatge crec que la institució no s’ho mereix i convida a reflexió del moment que vivim.
Veure l’actitud de Ciudadanos amb el seu relat de fantasia i menyspreu contra la societat que teoricament representa i els seus propis votants, ja que recordo una de les seves proposicions posades a votació ahir va ser l’aplicació del 155, es a dir el tancament de la cambra que diu reclamen milions de catalans, una paranoia insuportable que dona fe del respecte als llocs que representen. Posteriorment l’actitud de Carrizosa amb la seva actidud de pinxo de barri de baixa estopa, cridant, amenaçant i semblant fora de si ja va ser inademissible. Aquells que no deixen de denúnciar el totalitarisme de l’independentisme, resulta que no accepten que la societat expressi que vol ser de gran i van contra tot allò que no els agradi, sigui la llengua o el país mateix, això s’en diu feixisme directament.
El discurs per part del PSC com de poli bo i Granados amb el conte de la divisió de la societat, sona a antic i amb pudor de naftalina, ja que qualsevol decisió en una democràcia que te diverses opcions es podria dir que divideix, encara que simplement es la diversitat i pluralitat de qualsevol societat, termes que segur no li agraden a la diputada i molt menys al seu partit.
Pel que fa als partits independentistes, com sempre cap tàctica unitària, més enllà dels simbolismes com les proposicions aprovades per demanar la marxa de la Gúardia Civil o les peticions d’ammistia dels presos per posar dos exemples. Coses que segurament el TC anul·lara i apart que saben mai es compliran ja que depenen de l’Estat espanyols que lògicament no acceptarà. La política dels símbols que com hem vist ni es efectiva ni productiva, ja que l’Estat ara te 7 presos polítics més saltant totes les garanties democràtiques i segurament no seran els últims, construint un relat posat en safata per la nostra nul·la determinació i voluntat per anorrear Catalunya amb tot el seu pes i odi ancestral pel nostre territori.
Un espectacle denigrant, que ni amb simbolismes, ni amb actituds macarres solucionarem.