ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA METAFORA

El trasllat autoritzat dels ossos del Dictador al cementiri on esta la cripta de la família es un exemple perfecte que es podria lligar amb la Transició. Canviar de lloc per no canviar res i seguir amb el mateix problema ben ancorat a les estructures de l’Estat. Aquestes seguiran com fins ara i la llei de memòria històrica no ha permés jutjar els torturadors encara que siguin demanats a l’estranger, i en segon lloc del rànquing mundial de morts assassinats als vorals de la carretera rere Cambodja. Aquesta es la realitat, alhora i com diu be en Bernat Dedéu les detencions dels independentistes continuaran i les responsabilitats van molt més enllà d’un Estat del passat i amb la societat un cop més com a caps de turc.

Bullanga
Bernat Dedéu

A partir del moment en què els líders independentistes van entregar-se a la justícia espanyola –legitimant, com a conseqüència, que l’estat pogués vindicar l’1-O als tribunals– era previsible que la maquinària de l’Estat complementés la repressió dels presos polítics amb detencions puntuals i forassenyades de ciutadans. En el cas de l’afer de Sabadell (i dels molts més que vindran, molt em temo), la intenció dels aparells ideològics i de la claveguera ja és prou coneguda: kaleborrokitzar el moviment indepe a ulls de part de la societat espanyola i atemorir les possibles mobilitzacions espontànies de la població després de la sentència del Suprem, un afany castrador al qual –malauradament, i per vergonya nostra– també s’han sumat els Mossos d’Esquadra i el conseller Miquel Buch, que s’ha afanyat a fer d’aspirant a espanyol de l’any i ha comprat als nostres agents de la benemèrita una mica de gas pebre per si la padrina gosa passar-se de la samarreta a les barricades.

Amb la seva acumulació inaudita de mentides i manca de preparació, Puigdemont i Junqueras són els responsables primordials d’haver abocat els ciutadans a l’arbitrarietat d’una judicatura que, com passa en tot estat jacobí, primer sembla lenta de reflexos, però que quan s’hi posa adquireix la força d’una trituradora. Això de Sabadell, insisteixo, és només la punteta, perquè ja fa molts anys (des del PP de Mayor Oreja) que una part important de la política espanyola, i dels seus majordoms mediàtics, ve equiparant les intencions del sobiranisme a la tàctica d’ETA. A partir d’ara, tenir una paella a casa, haver-se cremat el polze fent un sofregit o guardar un producte químic a l’armari et pot fer sospitós d’haver heretat el turbant sanguinari de Bin Laden. La rendició de la classe política independentista ens ha dut fins aquí: a partir d’ara, vivim amb les natges a l’aire.

El problema més profund de tot plegat, per si ja fora poc gravíssima la detenció abusiva de ciutadans a qui es regalarà compulsivament la presumpció de culpabilitat, serà veure com la progressiva folklorització a la qual els partits han abocat el sobiranisme l’acabi transformant en un moviment impotent, de manifa i bullanga al carrer. A l’Estat ja li està bé que l’independentisme sigui bàsicament un fenomen que es muscula a la via pública: primer, perquè això li permetrà vendre’l fàcilment com un nou esclat filoetarra de portes endins, però sobretot perquè així l’espanyolisme català podrà fer el joc a Madrit reclamant uns polítics més assenyats que mantinguin la seguretat als carrers. La colonització, com ja sabem, funciona bàsicament quan és el propi terreny ocupat qui acaba important de forma inconscient els desitjos secrets de l’enemic i els seus procediments repressors.

En aquest sentit, l’Estat s’ho haurà de currar ben poc, perquè ja té en Buch amb la policia disposada a castrar manifestacions i una colla d’aspirants a home-de-seny (l’Astut, Pere Aragonès, etcètera) a la cua dels aspirants a liderar una Generalitat que mantingui l’ordre als carrers perquè ningú pugui dir que no som gent de pau. Sigui com sigui, Espanya ha aconseguit que els polítics catalans ballin la música del seu relat. No és cap notícia sorprenent, però no deixa de ser una constatació ben dolorosa. Espero que els detinguts surtin aviat del captiveri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.