LA GENT SEGUEIX SOLA

Un cop passada la Diada cal extreure diferents conclusions. Entre el desencís, les falses proclames, les mentides de Madrid i d’aquí, i declaracions com les del PSC que deixa la ciutadania com un objecte de decoració.

Efectivament, sense entrar en el ball de xifres, crec que aquestes alçades no te importància, perquè ja sabem la capacitat de mobilització de la ciutadania, cal dir que la assistència era menor i el principal motiu son la incapacitat dels seus representants i la nul·la voluntat de complir amb els mandats populars, 2 anys perduts entre mig de la repressió i sense cap altre tàctica que acatament, lluites autonòmiques i accions simbòliques que nomes queden en això.

El clam més demanat i que hauria d’avergonyir als nostres partits es la unitat, aquella que fins ara no han volgut exercir posant els interessos de partit per davant del país i els mandats democràtics amb el poble, per cert aquells que s’omplen tant la boca i que no exerceixen ni en privat, ni en públic. Sense aquesta condició evidentment el procés es mort i la ciutadania te tot el dret a exigir i reclamar explicacions.

També cal dir que les performance han arribat a un límit on sembla els discursos son repetitius i els objectius repetits amb el que perden credibilitat si no venen acompanyats d’objectius clars i passos endavant com no es el cas.

La crida dels partits a l’assistència a última hora també ha estat una performance ja que sembla que ho volen utilitzar més en el propi benefici que en l’objectiu compartit, i les excuses com la repercussió internacional que gràcies a aquests últims 2 anys ha estat molt inferior a l’acostumada, i al tractament espanyols que veien les portades ja comprovem que tant fa la xifra d’assistents ja que les cròniques interessades son escrites i el relat en marxa sense veure la realitat.

Comprovar com cada cop més gent ja rebutja el que no sigui la unilateralitat ja que no hi ha altra manera amb un Estat que no vol cap diàleg i no se l’espera en cap taula. Desobediència i determinació o fracàs seria la conclusió.

Pel que fa als partits del 155, trobo especialment greu les declaracions d’Eva Granados del PSC dient que la ciutadania no pot dirimir una qüestió tant important com l’autodeterminació. Aquest es el grau sota mínims democràtic que respiren i que els permet tractar la ciutadania, recordo base principal de qualsevol sistema i més el democràtic com una nosa purament decorativa i sense capacitats. Suposo que ella si ho deu poder decidir per tothom i això se’n diu feixisme, aquell que domina les estructures de l’Estat.

La gent segueix sola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*