VERGONYA

Escoltem les últimes hores que Rufian des de Madrid ens diu que no posarà traves per investir el PSOE i fa al joc als socialistes espanyols posant el focus i responsabilitat de Govern sobre Podemos. Alhora el President Torra ens diu en una Conferència que la resposta a una sentència condemnatoria als presos polítics es culminar la independència. El problema de vendre fum porta a contradiccions i es una evidència.

El joc d’Esquerra a Madrid es miserable, un partit amb Pedro Sanchez al capdavant que forma part del 155, que ha actuat com ho ha fet i que ara amb les seves propostes presentades posa negre sobre blanc respecte a Catalunya que apart de vendre la gran mentida del problema intern a Catalunya, la convivència trencada ens diu clarament que no hi haurà mai un Referèndum d’autodeterminació. Amb tots aquests elements Esquerra es posa la millor careta de Duran i Lleida accepta el diàleg i s’ofereix per seguir aquest joc del cinisme de Sanchez per carregar la responsabilitat sobre Iglesias i apunta a l’abstenció o el si en benefici del diàleg i la responsabilitat.

Caldria dir de quin fals diàleg parlen si ja et deixen clar que no hi ha res a parlar i t’ho diuen un i mil cops, apart del suport a la repressió més absoluta sobre Catalunya i la recepta de tergiversar el tema mirant un altre costat. La posició república francament es intolerable i més venin d’un personatge que encara recordem com posava límit a la seva presència als escons de Madrid. Alhora escoltem Oriol Junqueres com insisteix amb una resposta electoral i Govern de Concentració amb especial atenció als Comuns com a resposta a la sentència, cosa que ja m’explicareu que resol, sinó es un tema especificament de poder de partit que poc te a veure amb el procés.

El President Torra parla del condicionant que tothom sapa que passarà sobre la condemna dels presos per culminar la independència, la pregunta seria que si no ho fos, no caldria culminar el mandat del poble o com funciona això. Uns desgavells i uns jocs de paraules que deixen en evidència aquests dos últims anys i com els partits han tornat a ser partits i han oblidat l’objectiu final que ells mateixos no es van atrevir a culminar.

Ho definiria amb la paraula Vergonya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*