LA REFLEXIÓ DE L’AGOST
Ja se sap que aquest mes es ideal per poder reflexionar a fons i prendre decisions urgents que passat el periode hauran de ser encertades si volem arribar a bon port.
Un mes on la repressió com veiem no s’atura i on la falta de democràcia alarmant es multiplica a l’Estat contra Catalunya, una sentència que s’albira a la tardor amb una condemna que tots sabem serà dura i un autèntic escàndol dins la Unió Europea que siguem realistes no mourà un dit i esperarà es calmin les coses com la millor resolució del conflicte.
Arribats a aquest punt, el poble te la gran responsabilitat de decidir si vol culminar el mandat oblidat de l’1 d’octubre o volem entrar a la roda dels partits que ja han abandonat aquesta via preocupats per les seves baralles pel poder neo autonomista sense complexos i utilitzant els presos absolutament per tot sense la més mínima intenció d’un full de ruta compartit i disposats com fins ara a obeir qualsevol mandat des de Madrid sense problemes.
Nom el poble pot salvar el poble com diuen, i ara es la gran ocasió per veure la maduresa del mateix i no caure amb el parany del partidisme que tant de mals ens ha fet. Sabem que la repressió no s’aturarà, que tots els partits espanyols la validaran fins quan calgui, per tant aquesta actitud de col·laboració amb ells i comprar falsos relats per dissimular veritablement fa fàstic i potser ha arribat l’hora de buscar aquest segon tren de la República i aquest cop pujar-hi fins al final, no com el primer que el vam deixar marxar quan ja teniem els bitllets i el veiem aturat a l’Estació.
Cal deixar enrere els carnets d’independentista, els partits centenaris, les promeses incomplertes i els vividors de la política si volem veure un objectiu clar i com arribar-hi assumint els costos que també hi seran.