NO N’HI HA PROU
l’ANC ens diu que no hi hauran convidats de partits a la zona vip de l’11 de setembre, em sembla bé, però simplement es una mesura estètica i poca cosa més.
Crec que l’entitat en aquests moments te que anar molt més enllà, els actes festius com els programats a mode performance han tingut el seu efecte i el seu moment no en tinc cap dubte. Ara ja haurien de formar part del passat, la samarreta, les 17.14, els colors, els moviments programats, la imatge simbòlica des del cel, tot això ja hauria de formar part del passat.
Cal repensar que volem ser de grans, com tot a la vida i que es vol adaptar als temps i millorar no pot ser estàtic i s’ha de reformular. En aquests moments veiem com els nostres lideratges han desaparescut (presó o exili), com tenim un govern low cost on els partits que el formen son enemics descarnats, sense cap full de ruta per culminar el procés i el que es pitjor, sense cap ganes de compartir-lo, cosa que seria la llavor de l’èxit. Veiem com per exemple els advertiments o desitjos de l’ANC respecte els mateixos cauen al pou sense remei i sense cap conseqüència, veiem com precisament els presos i la repressió son l’excusa perfecte pels partits per enfilar un nou camí autonòmic disfressat de bones intencions, però clarament falses i on cada acció setmana rere setmana ens allunya més del mandat de l’1 d’octubre comprant tots els relats de l’Estat espanyol.
l’ANC i la societat civil en general, te una gran responsabilitat per no normalitzar tot això com han fet els partits i cal plantar-se. Moltes idees han sorgit, des de talls a les fronteres, paralitzar el país, desobediència sense fí i moltes altres mesures que s’haurien de pensar molt i molt. En tot cas a mi no em trobaran fent el mateix dels últims anys com si el temps no hagués avançat i la situació fos un altra. Els nostres partits viuen tranquils amb la societat controlada i nomes el seu descontrol que faci perillar els seus objectius de poder real poden ser efectius.
Ara cal fer escoltar la nostra veu, la del poble i fer veure que podem ser molt més forts que els partits que segurament amb la seva mediocritat haurien de ser apartats, ja que hem de recordar una cosa que mai ens volen fer recordar, depenen de nosaltres pel bo i pel dolent.
Sempre s’ha dit que el procés anava de baix a dalt i ara toca donar un nou exemple. Pensem-hi.