LA TARDOR CALENTA
Com diu Iu Forn que li van cridar l’atenció dues coses del discurs de Pedro Sanchez, a mi una per damunt de totes l’anunci tant de Rufian i els problemes que tindran tot amb la sentència de la tardor i l’argument de Sanchez per demanar el suport i formar un Govern precisament per fer front a la Tardor al Brexit i la sentència.
Sort que deien era un afer intern, i això em recorda a la tardor calenta que més aviat va ser tebia ja passada i ara una mena de por de les reaccions que trobo comprensible per part de l’Estat i la que sap sentència dura contra l’independentisme i ja no tant lògica per part d’Esquerra que sembla pretengui una reacció calmada i en mans dels partits. Tot plegat em fa molta pudor.
Ministeris inútils i sentència a la tardor
Iu Forn
De tot el que han dit durant la primera part de la primera part del debat d’investidura de Pedro Sánchez, m’han cridat l’atenció un parell de comentaris que han passat per allà flotant i com qui no vol la cosa. I resulta que la cosa vol.
El de Pablo Iglesias sobre la utilitat de certa administració m’ha inquietat molt. Segons ell, quan van posar-se a negociar un pacte de govern amb el PSOE, van començar demanant compartir equips als ministeris. I els socialistes van dir que ni parlar-ne. A partir d’aquí la demanda va ser de ministeri en ministeri. Dels més importants en avall. I cada proposta tenia un no dels socialistes com a resposta. Fins que al final, segons va afirmar Iglesias, els de Sánchez van oferir als negociadors d’Unidas Podemos “ministeris buits de contingut”. I alguns dels presents a l’hemicicle es van exclamar pel baix nivell de l’oferta que pretenia obtenir el vot favorable dels morats. I un servidor va exclamar-se pel contingut de la frase.
O sigui, a Espanya hi ha ministeris buits de contingut? Sí? I, què hi fan encara oberts? Si no tenen cap contingut, haurien d’estar tancats, no? Quina utilitat té un departament de l’administració que està buit? I la gent que seu a les cadires de davant de les taules instal·lades als diferents departaments i despatxos d’aquests ministeris buits de contingut, què fan? Si als ministeris buits de contingut no hi ha res a fer, la gent que hi “treballa” com passa el dia? Amb quina activitat ocupa la jornada laboral? Macramé? Sudokus?
I, de quants ministeris i de quanta gent estem parlant? Quants ministeris estan buits de contingut i quants funcionaris, personal eventual i càrrecs de confiança van a passar-hi el dia? Sí, perquè a treballar no hi van perquè no tenen feina. I d’aquests, quants no hi van? Perquè, esclar, si en uns quants ministeris no s’hi treballa perquè no hi ha res a fer, és molt possible que molts dels seus treballadors no hi vagin. Per anar a fer-hi què, oi? S’està molt millor a casa…
Per cert, i sobre aquest tema algú pensa fer alguna cosa? O els ministeris buits de contingut seguiran oberts perquè l’administració pública és com un arbre, que sempre creix i mai es fa petit?
L’altre comentari va ser de Pedro Sánchez. Després que diversos experts (experts que són experts perquè ells mateixos s’ho diuen) haguessin dit que la sentència del judici contra els presos polítics se sabria a mitjans de juliol, a Sánchez se li va escapar inconscientment (o no) la data real. Va ser quan va demanar a Pablo Casado que, pel bé d’Espanya, el PP s’abstingués en la votació d’investidura i li permetés a ell ser president. Ho va argumentar afirmant que cal un govern fort al més aviat possible perquè Europa patirà a la tardor una greu crisi derivada de l’aplicació efectiva del Brexit i perquè “a finals d’octubre hi haurà la sentència del Suprem”.
Home (i dona), la cosa va tenir mèrit perquè després de dues hores de discurs i una i dos quarts més de debat sense parlar ni un sol segon de Catalunya, demanar al principal partit de l’oposició que et faci president per poder afrontar les conseqüències derivades del judici té, com dirien en l’idioma de Pedro i els Pablos, molta “enjundia”. Exactament la mateixa que té tenir diversos ministeris que estan oberts senzillament perquè hi corri l’aire.