UNA ESPANYA FOSCA

Les revelacions del Diari Publico sobre el cervell dels atemptats a Barcelona, confident del CNI i el seguiment que es va fer a la cel·lula amb total coneixement deixen un nou punt fosc en aquests fets tristos a Barcelona.

Realment es molt greu constatar el que ja intuiem, que l’IMAM de Ripoll era confident del CNI i va ser esborrat el dia següent dels atemptats per no deixar rastre, alhora es va seguir a l’estranger a la cel·lula que posteriorment va fer els atemptats mortals a Les Rambles barcelonines. Uns morts que segurament es podien haver evitat i que tant sols un episodi més del tracte de l’Estat amb Catalunya va contribuir al final que tots vam veure.

Un Estat que va prioritzar amagar la informació als Mossos que segurament amb ella i una coordinació eficaç podien haver descobert el pis que va explotar amb antelació i frenar els plans macabres del terroristes islàmics. No va poder ser i aquesta prioritat passava per amagar informacions a la policia catalana, així com negar la seva intervenció a la taula contra el terrorisme i la seva connexió amb les dades de la policia a nivell global. El resultat un atemptat a Catalunya i unes persones mortes que a l’Estat no va semblar que li importessin massa en benefici del seu deliri per la suposada unitat espanyola i la desconfiança amb tot allò que es Catalunya, inclosa una cosa tant sensible com la policia.

Entenc, que la societat hauria de prendre consciència que un Estat que es capaç de posar per davant la seva ideologia o imposició nacional per davant de les persones no es mereix ser un Estat per nosaltres, ja que les nostres vides com es pot veure no tenen importància.

Evidentment no hi haurà investigació ni cap responsabilitat per part espanyola i les clavegueres de l’Estat, això si la Justícia espanyola perseguirà la colocació de pancartes en diferents llocs com a cosa preferencial, no en tingueu cap dubte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*