VERGONYA ABSOLUTA

Sembla que el principal tap per la República son els nostres propis partits. Qui ho havia de dir. Segueixen la seva dinamica autonomista de sempre en busca de càrrecs i representació per damunt de qualsevol objectiu que la ciutadania els ha reclamat. De fet el problema, es que creuen que el vot el tenen segrestat i no tenen cap intenció d’alliberar-lo. Nomes el poble te la paraula per revertir aquesta llastimosa situació amb uns representants i partits que no ens mereixem.

Independència? Diputació!

per Salvador Cot

Un consell útil. Que ningú no es cregui res del que diguin els polítics sobre les negociacions de la Diputació de Barcelona. Però és que ni una frase. D’entrada, perquè la baralla principal és entre dues formacions polítiques -ERC i JxCat- que se suposa (o això diuen els seus programes) que fa dècades combaten l’existència mateixa de les diputacions provincials. Una lluita que ha tingut poc èxit, sospitosament. I aquí els tenim, tirant-se els plats pel cap per tocar cuixa a la seu de Can Serra. La primera mentida està, per tant, incrustada als idearis dels partits.

Més enganyifes: Amb el PSC hi ha negociat tothom i a tot arreu on els socialistes tenen una posició estratègica, en alguns llocs han arribat a un acord i en d’altres no. Cal tenir en compte que a molts municipis JxCat i ERC són les dues alternatives de poder i té més sentit que se succeeixin que no pas que sumin. Un exemple: A Cassà de la Selva JxCat i ERC van empatar a vuit regidors amb pràcticament els mateixos vots. Més enllà, un únic regidor del PSC. Qui és el valent que no el truca? A la Diputació de Barcelona, amb mil milions de pressupost, tothom ha trucat a tothom.

El que passa ara només són els efectes de l’exposició pública de l’engany a l’elector. Menteix ERC quan ofereix la presidència de la Diputació a JxCat (perquè això depèn dels comuns) i menteix JxCat quan proposa desmuntar els governs de Sant Cugat o Figueres sabent que és una condició impossible. Tot són falòrnies de dos partits que competeixen pel mateix electorat i que ensumen unes eleccions que ells mateixos saben que s’avançaran. Independència? Diputació!

I una constatació. El PSC menteix igualment i també travessa la ratlla del 155. Però ni el partit, ni els electors, ni l’entorn intel•lectual ni els mitjans de comunicació pròxims no posaran cap pega a què els socialistes guanyin qualsevol quota de poder institucional que tinguin a l’abast amb qui sigui. Avantatges de tenir molta estratègia i zero ideologia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*