ESTEM SOLS

Ahir a Strasbourg si es que calia va quedar demostrat que ningú mourà un dit per nosaltres, i menys Europa. Els diputats escollits suspesos, el repartiment de càrrecs amb Borrell de Cap de la Diplomàcia i les crispetes del Boye guardades al calaix.

Un nou bany de realitat, aquest grup de burocrates vigilants dels lobbys economics europeus ens van enviar el missatge de càrrecs com Lagarde o com un acudit, el cap de Diplomàcia en la figura dialogant i moderada de Borrell, tot com deia aquell “atado y bien atado”.

Per altra banda, la prohibició matussera dels nostres tres representants ja es un fet. Un missatge que no lliga amb unes crispetes que ja estan una mica sucarrimades i les promeses de ser on no es pot ser sense un risc evident. Els exiliats son lliures però no a tota la Unió, i França es un dels llocs que no poden trepitjar si no volen veure com el sistema abusant de tot i sense via judicial els pot segrestar i tornar a l’Estat per ser engarjolats amb uns Tribunals com ja hem vist sense cap garantia i amb la revenja com a metode de dictar sentències. Com a exemple veiem com el TC valida aquesta setmana el 155 aplicat que inclou disoldre un Parlament escollit democràticament per la gent, això es la democràcia en estat pur.

Tanmateix veiem com allò de que Europa es un altra cosa, tampoc es així, podem gaudir d’amistats però Estats que es mullin per nosaltres no els trobarem, es un club que Estats com Espanya son validats com exemplars en totes les facetes i això ja ho diu tot.

En aquest Estat ja veiem com el club del 155 sense excepcions no ens donarà mai res, i l’ùnic que es podia donar una mica de peixet com Podemos, escoltem aquests dies com podria deixar el nostre dret d’autodeterminació al calaix per uns pactes de Govern.

Arribats a aquest punt, cal admetre que més enllà de victòries puntuals judicials a la Comunitat, no tenim suports, ni els esperem. Per tant estem sols i dividits, el pitjor que podia passar.

Si tothom arriba a aquesta diagnosi, la recepta es fàcil, unitat per damunt dels partits, i la unilateralitat en base als mandats democràtics on la societat estigui disposada a tot fins al final amb els nostres partits o sense, una revolució de baix a dalt com sempre s’ha dit que normalment es imparable. Ara toca fer-ho efectiu i no caure amb més enganys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*