LA NO DEMOCRÀCIA

Avui els nostres representants escollits democràticament en unes eleccions lliures al Parlament Europeu no poden prendre possessió dels seus càrrecs i ostentar la representació que el poble els ha donat. Això a Europa es diu democràcia.

Efectivament, Junqueres, el President Puigdemont i Comin no poder exercir els seus càrrecs i la tergiversació del terme democràtic ja es insultant a la població. De fet escoltem constantment que la Unió es un espai de llibertat, de drets i de democràcia, i veiem que senzillament es mentida. Ho podem veure repetidament amb la falta de qualsevol humanitat i gestió amb els refugiats, amb els lobbys econòmics que sustenten l’arquitectura europea i amb uns valors democràtics que s’han trencat ja fa molt de temps.

A l’Estat espanyol, podriem preguntar perquè ens van deixar votar uns candidats amb tota llibertat dins uns partits, quan sabien perfectament que si eren escollits serien vetats en la seva tasca deixant el poble amb un pam de nas. Es totalment un frau de grans proporcions que avui tornem a viure i que malauradament ens estem acostumant amb una normalitat que mai s’hauria de produïr.

Avui a Strasbourg segurament alguns esperen que Puigdemont i Comin es presentin i així poder efectuar la detenció via ràpida amb el conveni signat amb l’Estat francès per temes terroristes i que ara uns representants democràtics els volen fer passar pel mateix tràmit estalviant que la justícia amb una euroordre tingui que validar els delictes, ja que com han pogut comprovar a Bèlgica, Suïssa, G.Bretanya o Alemanya el resultat ha estat negatiu pels interessos espanyols que com a bon Estat amb clares mancances democràtiques vol utilitzar el joc brut per aconseguir els seus fins amb la mirada cap un altre costat de la Unió.

Entrem en una espiral perillosa on hem vist com els nostres drets individuals i col·lectius han estat eliminats sense compassió i el nostre paper ha quedat clar que es secundàri en el sistema. Cal una nova revolució pacífica però efectiva per tornar a un espai on les persones siguin la base principal i els lobbys de poder secundàris, malauradament la direcció presa cada cop es més contraria i no sembla que es tingui que canviar.

Potser en un futur Estat aquest europeisme hauria de ser replantejat en benefici de la mateixa societat catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*