HO HAUREM DE FER NOSALTRES

Com be diu Àstrid Bierge, la responsabilitat de “Ho tornarem a fer”, ha de ser del poble. No podem esperar massa cosa dels nostres partits que ens han demostrat la seva actitud i no sembla que vagi en aquesta direcció, no hi ha unitat, ni full de ruta compartit i si molt de fum. Ahir escoltavem Rufian per Esquerra a Madrid que podria donar-se una abstenció a la investidura dels nostres carcellers i tot amanit amb la paraula “diàleg” a canvi. Com deia no en podem esperar massa cosa i el poble ha de despertar si vol gaudir d’una nova oportunitat.

Tornaran a no fer-ho

per Àstrid Bierge

L’1 d’octubre no es va votar “com sempre”. Entre el 2 i el 27 d’octubre ningú estava enginyant cap “jugada mestra”. Les “estructures d’estat” no estaven preparades. Fer la independència no era “anar de la llei a la llei”. No estaven previstos “tots els escenaris possibles”. No hi havia plans “de la A a la Z”. Espanya va resultar no ser “un estat democràtic”, qui ho podia saber. El Govern no va arribar “fins al final”. Europa sí que podia permetre allò que els nostres propis representants van estar disposats a permetre.

El referèndum no va ser “vinculant”. “Declaro la independència de Catalunya” va ser un bluf dos cops. Votar-los el 21-D “per treure’ls de la presó” no va funcionar, fixa’t. Votant el President, no va tornar el President -“si el poble de Catalunya ho vol, jo tornaré”-. Intentar reformar la Llei de Presidència per investir Puigdemont a distància va ser inútil. Quim Torra no és un “president provisional”. No s’està “fent República”. No hi ha un “govern efectiu”. Encara estem esperant que arribi la “tardor calenta”. La Crida no és del poble, és l’enèsim invent de Convergència. L’ANC no ha organitzat les accions que va prometre si els partits no pactaven una estratègia abans de final d’any.

Si els ho permetem, ho tornaran a fer. No faran el mateix una altra vegada, és evident, però tornaran a incomplir tot allò que es comprometin a fer per “La República”. Avui no entro a valorar si el motiu del seu fracàs polític és la incompetència, la feblesa o la falta de voluntat real. Sigui pel que sigui, si no van fer la independència el 2017 encara menys la faran a partir d’ara, que ja han estat reduïts per les forces de l’Estat i han tastat sola de sabata. No ho faran, no passarà! A hores d’ara i fins que no canviï la cultura política del país, corcada per les dinàmiques partitocràtiques i per dècades de vincle amb Madrid, la independència no la faran els partits.

Jo crec que la gent sí que podem fer-la i ho seguiré pensant fins que no demostrem el contrari. Alhora, crec que la independència només es pot fer a través de les institucions catalanes. Per tant, cal que al Parlament hi governi una candidatura ciutadana, lliure de les tares dels partits i que sigui escollida per la gent en unes primàries amb llistes 100% obertes. Si no volem renunciar a la independència, si no volem resignar-nos a la mera resistència per passar la patata calenta als nostres descendents, com hem fet sempre, si volem lluitar per la nostra vida i no només per l’oportunitat dels qui vindran, ens hem de començar a fer a la idea que la independència l’haurem de fer nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*