LA VERITAT FA MAL

Ahir vam escoltar les brillants defenses dels nostres presos polítics presentant els seus informes finals. Diferents estratègies però totes ben argumentades i desfent un per un aquesta farsa sense proves per delictes tant greus com els que hem sentit amb una clau de rebel·lió i violència que no s’ha pogut demostrar senzillament perquè no existeix.

De totes maneres i esperant que acabi el mateix aquesta setmana i quedi llest per la sentència, hi ha dues coses que voldria destacar:

La primera es l’actitud del Tribunal escoltant les defenses, que en molts moments va anar entre badalls i preocupació per l’hora, en definitiva una sensació de no voler escoltar res ja que tot està escrit i no ha canviat ni una coma amb 4 mesos de sessions de judici. Un frau de procès judicial sense precedents i que dona tota la indefensió i els pitjors auguris pels nostres presos.

La segona, la defensa de Xavier Melero, ironic i brillant com sempre i amb tota una lliçó pel processisme sense límits “no van fer res, no van trencar res, van incomplir el pacte amb el poble, ja que ningú diur res, ningú vota res i tothom cap a casa”, “La Generalitat va incomplir sistemàticament les lleis de desconnexió aprovades, per fer que res tingui validesa normativa ni de letalitat repúblicana. Incompleix la proclamació dels resultats, la declaració que nomes es declarativa, no es baixa la bandera, no es comunica res als cossos diplomàtics, no es dictes decrets i lleis i tots accepten des del minut zero l’article 155”.

Aquestes frases tant crues, malauradament son la realitat, i deixant de banda la injusticia del seu procés judicial i la seva presó preventiva totalment injustificable, en aquesta part de fets haurien d’assumir les seves responsabilitats amb el poble de Catalunya tard o d’hora. Senzillament un frau que un advocat no independentista ha hagut de posar damunt la taula amb arguments irrefutables.

Per vergonya de l’independentismes, els seus propis partits encara es hora que assumeixin res, i tant sols han seguit la farsa amb benefici partidista i oblidant els fets. Un poble madur crec ha de ser exigent i demanar responsabilitats d’uns polítics que van enganyar la ciutadania amb unes entitats de la societat civil que tampoc van estar a l’alçada i van menjar-se el gripau assumint una derrota abans de jugar i això es pot disfressar de moltes maneres però la veritat fa molt mal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*