TORNAR AL PACTE FISCAL?

Les declaracions del Vicepresident Pere Aragones en forma de recuperar el document signat a Pedralble per iniciar el diàleg amb l’Estat i d’estar disposat a negociar un nou sistema de finançament son el símptoma del poc respecte a la ciutadania catalana en les seves diferents formes.

Aragonés sense rubor ens proposa tornar deu anys enrere amb el pacte fiscal del President Mas que va rebre un cop de porta i ara negociar un finançament a la baixa sobre aquella proposta i això si reclamar un cop més diàleg sense renúnciar a l’objectiu final de país. Aquest reflex de la distància entre partits i societat cada cop es més gran per vergonya aliena. Crec que no son compatibles un nou finançament autonòmic i el mandat de l’1 d’octubre. Son dues direccions oposades. Una es gestió autonòmica pura i dura com els últims 40 anys intentant vendre un acord com els gran acord, amagant la crua realitat dels números com en les millore èpoques del President Pujol i davant una societat adormida tots amb la medalla posada per vendre fum, i l’altre obeir a la societat que ha fet tot els últims 10 anys i que finalment sota la violència salvatje policial va amb el seu vot validar la independència. Una cosa i l’altra no son possibles.

Realment cada pas que escoltem deixa més clar que no hi ha full de ruta compartit, que no hi ha objectiu comú i que la repressió i el 155 son dues eines que han fet forat. Escoltem Gabriel Rufian pronosticant eleccions pel Febrer i proposant Tardà com a President, tot un desgavell per fer-s’ho mirar. De fet la situació es ben clara, el 155 segueix vigent, control econòmic total i també de la cambra que ha perdut la potestat de nomenar el President i respectar els diputats escollits pels votants com ha quedat ben pales. Davant això i una sentència als nostres presos polítics que ja veiem amb el judici farsa que serà molt dura i que no estan disposats a escoltar ni a l’ONU, i arribar on faci falta. La segona autoritat del país ens diu que vol seguir negociant un nou finançament, es per apagar i marxar directament.

Nomes la societat catalana pot trobar la clau per desllurigar aquesta marxa enrere de la seva voluntat, i caldrà que trobi el moment més aviat que tard abans no hi hagi remei i la partitocracia aconsegueixi torna a una autonomia poc a poc i deixar a l’oblit qualsevol mandat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*