IMATGES DE LA VERGONYA
Veure els nostres presos polítics dins les cambres espanyoles, i de la manera que els veiem reafirma que la comparació amb Turquia es queda curta i despulla un Estat que ha enterrat la democràcia si es que mai l’havia desenterrada.
Les imatges son colpidores, persones escollides pel poble, sense cap problema per presentar-se com a representants del mateix i teoricament amb els seus drets polítics intactes per exercir com a representants dels mateixos. La realitat es unes persones recordo no condemnades o sigui amb la pressumpció d’innocència intacte en qualsevol Estat civilitzat, traslladats emmanillats, vigilats per dins les cambres constantment i amb unes restriccions de reunions amb els seus grups o de contactes amb la premsa totalment intolerables, entrant per la porta del darrera i coartant els seus drets elementals. Ara com ja hem escoltat segurament seran suspesos immediatament amb aquest intent de silenciar les seves veus i imatge.
Una vergonya en plena Unió Europea, que suposo deu significar el diàleg de sords que tant pregonen. Un sistema que simplement vol apagar les veus pensant que amb això eliminen el problema, quan la realitat es que els 2 milions de persones segueixen i seguiran allà per pànic de l’Estat. No entenen res, ni ho volen entendre. Estan acostumats a la imposició i a deixar la ciutadania com una nosa a evitar.
Avui alguns baixaran la vista quan es trobin cara a cara amb els presos polítics. Diuen barbaritats per un grapat de vots, des de colpistes a delinquents es la cantarella que alguns dels liders ultras espanyols ens refermen cada dia amb la col·laboració de la premsa i mitjans del règim. Saben perfectament que els exiliats han guanyat les batalles judicials i per tant no estan al seu abast, ara toca un escarni amb un judici de vergonya que els ha esclatat davant el nas i saben que uns anys més tard els Tribunals europeus rectificaran aquesta aberraicó juridica.
Un Estat amb descomposició que encara deixa més evidència aquells que demanen pactar res o diàleg per solucionar el conflicte. La seva democràcia son les imatges de la vergonya i l’enterrament de qualsevol sistema que escolti la ciutadania i apliqui les mesures corresponents.