EL DEBAT DE LA VERGONYA
Ahir vam viure un nou episodi d’un Estat que ha fugit de la democràcia i que utlitza totes les estructures d’Estat per combatre l’independentisme català sense cap por a adulterar eleccions amb decisions propies de règims totalitaris.
Ahir TV3, com a televisió pública de Catalunya, i que lògicament representa uns valors com pot ser la democràcia va caure en el parany de normalitzar el que els Tribunals o la Junta Electoral mana en forma de vetar Oriol Junqueres amb l’excusa dels horaris de la presó o al President Puigdemont o Toni Comin des de Brussel·les amb l’excusa de no poder garantir una igualtat ja descolorida.
La reacció del representant de Junts enviat al programa em va semblar del tot encertada i la llàstima es que el representant d’Esquerra no seguis el mateix exemple. Cal deixar en evidència aquesta farsa un cop i un altra. No es pot normalitzar la situació, ja que llavors la sensació es de que no passa res, més enllà d’algun estirabot. Ahir vam veure un debat en un Estat on dos candidats eren prohibits quan tenen els drets polítics intactes, i tècnicament era perfectament possible en els dos casos la seva intervenció, i apart garantir que no gaudirien de cap aventatge, vers al contrari, pel fet de no ser conjuntament amb la resta tenen desaventatge alhora de poder replicar amb eficàcia. Per tant no hi havia cap problema, més enllà de la repressió sense límits als nostres partits.
De fet nomes calia veure els representants del 155 sobretot Populars i Ciudadanos amb la seva actitud fatxenda, gairebé amenaçant la cadena si emetia el vídeo del President Puigdemont deixat pel seu representant, al mateix temps esmentant colpistes i cop d’Estat constantment a la part independentista i al procés català sense rubor i sense cap aturador pel presentador. Tenen un Estat darrera que els protegeix i es nota.
El mateix que per exemple ahir en el Judici veient com le percepcions son prohibides en els testimonis de la defensa i son autoritzades en els representants de la violència policial amb les famoses cares d’odi. No hi ha vergonya i tant el sistema judicial com la inactivitat política tenen un objectiu sense miraments. De fet ara veurem la vergonya del jurament de càrrec a les cambres espanyoles dels presos escoltats per la policia i immediatament desprès portats a la presó altra cop com a vulgars delinquents.
Cre que aviat la comparació usual amb Turquia sera un insult als turcs.
Per cert i per Gonzalez Pons reclamant també el valencià com a llengua ofical alhora de contestar pel català, dir-li que aquest es un invent seu per la seva xenofòbia lingüística, un es una llengua i l’altra no, igualment per Cañas demanant la igualtat a Catalunya amb el castellà, sense saber que si de veritat fos així seria un gran avenç, però pel català.
Vergonya, rere vergonya.