EIXAMPLANT LA BASE

La gran victòria de la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona es un gran pas per assolir aquest poder que en el moment decisiu estigui al costat de la República i no al costat de les empreses de l’IBEX espanyoles i les seves institucions. Un pas que aquest sí i davant tanta decepció fa eixamplar la base de país, per cert aquesta sí, i no la que pregonen alguns partits amb finalitats més que dubtoses.

Revolució democràtica a la Cambra

Modest Guinjoan

Les eleccions a la Cambra de Comerç han donat uns resultats que són una sotragada en el govern d’aquesta institució creada fa 133 anys i que ha comptat amb un total de 31 presidents en les diferents etapes per les quals ha transitat. Quan va néixer ho va fer per “defensar l’interès general i aconseguir el bé comú del comerç, la indústria i la navegació”. La raó d’existir actual, seguint el seu lloc web, és “prestar serveis a les empreses, contribuint a la regeneració del teixit econòmic i a la creació d’ocupació, i consagrant la seva funció de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació”.

Els resultats electorals, encara que no seran definitius fins dilluns vinent, indiquen que la candidatura Eines de país, impulsada per l’ANC i el CCN, ha guanyat clarament i que el perfil del ple de la nova cambra serà clarament sobiranista. Això representa un canvi radical respecte a resultats d’eleccions anteriors, que els vencedors hauran de saber administrar. Allò que s’espera del nou govern d’aquesta cambra és, com no pot ser d’altra manera, que estigui al servei del teixit empresarial del país. El fet que els guanyadors manifestin el seu compromís amb el país no fa sinò reforçar que seran fidels a les necessitats de les empreses d’aquí. Per tant, amb perspectiva econòmica, la implicació amb l’empresariat sembla que n’ha sortit reforçada.

Els resultats són en certa manera revolucionaris per a una institució que estava assentada en la quietud i en la connivència amb els poders polítics que interessaven a cada moment. Ara bé, l’autèntica revolució rau en la manera en què s’han aconseguit els resultats: descansant en procediments infinitament més democràtics que els que imperaven fins llavors.
En aquestes eleccions, més enllà de qui té la majoria i qui no la té, el gran guanyador ha estat fer un gran pas endavant en matèria de procediments democràtics i de millora de la representativitat del sistema empresarial català

Anem a pams. La Cambra es governa pel seu ple, format per 60 membres, que elegeixen el president i prenen decisions per majories. Cal distingir tres tipus de membres en funció de com es trien:
1. Bloc 1: 40 membres elegits democràticament en les eleccions que s’acaben de celebrar. Pendents de recomptes finals, més de tres quartes parts (31 o 32 membres) han votat la candidatura Eines de país. De les 432.000 empreses convocades n’han votat 17.224. Pot semblar poc, i ho és. Però representa un progrés impressionant, com veurem més endavant.

2. Bloc 2: 14 membres, corresponents a 14 empreses que entren al ple de manera directa tot fent una contribució anual de 75.000 euros l’any. Entre les empreses n’hi figuren de la banca (CaixaBank, Sabadell i Mediolanum), d’infraestructures i serveis bàsics (Naturgy, Abertis, Aigües), auditores i consultors (Deloite i PwC), i altres.

3. Bloc 3: 6 membres que són elegits pels 54 anteriors d’entre candidats que presenten les patronals Foment (gran empresa) i Pimec (autònoms, micro, petita i mitjana empresa).
No entraré a discutir la idoneïtat del sistema per a arribar a la composició del ple, perquè crec que, avui, el que toca és valorar positivament el trencament d’una inèrcia que no es corresponia amb els temps moderns. Del bloc 1, el fet que hagin votat 17.224 participants representa només un 4,1% del cens; però és que en les darreres eleccions els vots els van fer unes 7.000 empreses, i, d’aquests vots, més de 6.000 realitzats per correu els va anul•lar un jutge. De manera que el president sortint, que ha governat els darrers 9 anys, ho va ser (des del punt de vista electoral) amb poc més de 800 vots. Que hi hagin participat més de 17.000 empreses és una gran notícia, i esperem que en futures conteses en siguin moltíssimes més, amb l’ajut del vot electrònic que ja ha tingut un paper clau en aquesta ocasió.

Sobre el bloc 2, hi ha qui ho interpreta com a representació de la gran empresa i de l’establishment. És més el segon que el primer. El preu conjunt són els 1.050.000 euros anuals que aporten al pressupost de la Cambra. Es tracta d’una contribució important, però mai s’hauria de perdre de vista la funció de la institució, que entre altres coses és prestar uns serveis, uns serveis que aquestes empreses rarament necessiten, perquè se’ls presten internament. La Cambra és una estructura de poder, i això sí que ajuda a explicar la seva implicació amb la institució. Per cert, la meitat d’aquestes 14 patrocinadores van traslladar la seva seu social fora de Catalunya fa alguns mesos.

Per a dir-ho ras i curt, en aquestes eleccions més enllà de qui té la majoria i qui no la té, el gran guanyador ha estat fer un gran pas endavant en matèria de procediments democràtics i de millora de la representativitat del sistema empresarial català. Queda una feinada per fer, però no dubtem que el futur president de la Cambra representarà més el nostre empresariat. Més i segurament que millor que, per posar un exemple, el Sr. José Luis Bonet, de Freixenet, que presideix la Cámara de España per designació de la superioritat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*