ICETA I LA MEMÒRIA

El President espanyol ha decidit proposar Miquel Iceta com a President del Senado a Madrid com a formúla de fum per vendre la seva ma estesa de diàleg sense que en realitat hi hagi res a parlar, ni cap intenció. Iceta ha acceptat i ràpidament han demanat la validació al Parlament català, un pas previ necessàri de moment ajornat.

Els passos, son que per designació autonòmica, el President Montilla ha deixat l’escó, i per ser President de la Cambra, s’ha de ser Senador i cobrir aquesta plaça que el Parlament hauria de validar. Les presses matusseres per deixar enllestida aquesta operació han estat frenades per la majoria independentista de la Cambra i incloses la propera setmana per la votació demanada.

Aquesta nova situació, posa a prova un cop més la dignitat del Parlament i els partits independentistes que no han defensat fins el dia d’avui. Es diu que es un acte de cortesia i que normalment en base als resultats electorals es proposen els Senadors i sempre han estat acceptats. De totes maneres que sempre ho hagin estat no vol dir que sigui obligació, i aquí entraria la dignitat que segur la població agrairia, i que posaria en ridícul aquells eu segueixen defensant fer el de sempre amb el nom “de fer política”, li diuen.

Ara els nostres partits tenen a la mà barrar el pas a Iceta i no validar-lo. No parlo de cap revenja, però considero que enviar aquest personatge, líder socialista a Catalunya, defensor del 155 i a una cambra com el Senado, que precisament va ser la que ho va aprovar amb Populars i Socialistes de bracet seria una nova burla a la ciutadania, als votants de l’1 O i a la democràcia en general. Ells han creuat tots els límits i ara no es pot fer com si res.

Les veus interessades ho venen com una veu de diàleg al capdavant i un gest del President espanyol, tots sabem que es mentida. Ens han repetit un i mil cops que no parlaran del Referèndum d’autodeterminació i tampoc han fet ni faràn cap pas pel suplicatori, ni per retirar uns càrrecs inventats als nostres presos polítics per la part que els pertoca. Crec que es suficient per veure que han trencat tots els ponts i no ens poden traslladar la responsabilitat de refer-los a nosaltres i menys ajudant als que han validat l’actuació estatal.

2 pensaments sobre “ICETA I LA MEMÒRIA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*