FINAL DEL PRIMER ROUND

Avui acaba una pesada campanya a les Eleccions espanyoles, la primera comtesa electoral de les tres o quatres segons quins territoris en l’espai d’un mes. La conclusió es trista i veure com el sistema ha convertit les campanyes en tot menys informació a la ciutadania sobre les propostes a fer.

Realment la festa de la democràcia, com seria l’oportunitat de triar els nostres representants, escoltar les seves propostes i retre comptes de les promeses incompletes i actuacions de la passada legislatura, contrastant diferents idees per enfortir el sistema i la confiança de la ciutadania amb les seves institucions, s’ha convertit en un qui la diu més grossa sense mesura. Un Estat que no ha debatut sobre la seva preocupant situació econòmica per exemple i si sobre Catalunya que ha estat l’ase dels cops pel seu atreviment a posar urnes i posar damunt la taula el desig d’una part molt important de la seva ciutadania. La resposta ja la sabem, a la turca en una democràcia de fireta i falsa on els jutges, la violència policial, unes estructures corruptes i una sagrada llei que la seva principal preocupació es la unitat per damunt de la ciutadania. Aquí acaba tot.

De fet, ahir escoltavem per exemple davant la pregunta a Albert Rivera, de que fer amb els més de 2 milions de catalans que volen marxar. La resposta res, conviure tots amb respecte a la llei, i si no estan contents no tenen perquè viure a Espanya. Aquest es el nivell. Una bogeria de grans proporcions que conviden a marxar de la seva terra als ciutadans que no vulguin acatar per llei divina aquesta unitat o vulguin aplicar la legitima llibertat d’expressió.

Pel que hem vist als debats, zero propostes, la paraula diàleg com un bluf sense cap sentit ja que els condicionants son massa forts i la coacció als ciutadans, de si no vens, ells es queden o coses similars per fer el vot en contra de, i no a favor de. Cap projecte, cap solució i insults gratuits amb un pim pam pum inacceptable.

Aquests son els estimuls que ens proposen per anar a votar, polítics professionals que han fet en la majoria de casos no per vocació i si per mode de viure sense complexos i amb la complicitat d’una ciutadania amb molts casos amb un nivell baix on el sistema es troba molt a gust.

El millor, el final del primer round. Paciència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*