LA IMPUNITAT TOTAL

El cas de Sandro Rosell deixa un altre cop en evidència aquest Estat podrit i amb una Justícia per damunt del be i del mal. Un nou episodi on es deixa constància que es un Estat on les persones son l’últim esglaó i una simple peça més davant el sistema.

Efectivament, aquests 21 mesos de presó preventiva conjuntament amb Joan Besolí amb l’acusació d’haver blanquejat comissions sense proves clares i amb una inhumanitat esfereidora. Cal posar l’exemple del fill de Besolí, monitor en un club d’hipica i que degut a un accident ha acabat en una cadira de rodes per sempre i ni tant sols aquest motiu ha servit perquè el seu pare aconseguis sortir de les reixes per visitar-lo amb l’excusa del perill de fugida. Fins 13 vegades en Sandro va demanar l’alleberament mentres es resolia el judici i així ha tingut el dubtós honor de ser el que més temps ha passat en presó preventiva per delictes econòmics.

De fet al arribar al judici, la mesura de lliberta durant la seva tramitació ja era estranya, i ara finalment amb l’absolució per falta de proves s’ha vist clar com aquest autèntic terrorisme d’Estat ha robat 21 mesos de la vida d’aquestes persones i ha provocat aquest trasbals a familiars i entorn que ja mai podran ser retornats.

Aquest cas deixa veure la cruesa d’una justícia totalment injusta, amb un poder desmesurat, i en aquest cas la Jutge Lamela que podrà dormir per les nits amb aquesta atrocitat a la seva esquena sense càstig. La pregunta de qui jutja al Jutge es utòpica. Aquest Estat ha basat la seva estructura amb una Constitució validada pel franquisme i el poder militar en el seu dia, on la indivisibilitat del mateix es el seu mantra, això ja ho diu tot, i on institucions feixistes com la monarquia han estat imposades i la Justícia ha passat a un paper per damunt de tot sense fre, i sense control, on no cal rendir comptes de cada pas i cada decisió davant ningú.

La democràcia hauria de tenir un pilar fonamental, precisament la societat, i aquesta es la víctima del sistema sense poder ni sense defensa possible, en un Estat hereu de la Dictadura i on el control i la nul·la responsabilitat son el pa de cada dia.

Un impunitat total, que mai podrà ser reparada, i com hem vist amb els torturadors del franquisme, seran protegits fins al final dels seus dies, i les víctimes ho seguiran sent també fins al final, això en diuen justícia garantista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*