ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA VICTÒRIA DEL NO RES

En una entrevista donada ahir per Oriol Junqueras ens deia que l’autorització de la Junta Electoral per oferir una roda de premsa des de la presó era la primera victòria contra la repressió.

De fet ens parla de diversos temes, com de la causa general contra l’independentisme que representa el judici, la indefensió que pateixen, la petició de la resposta de país com el dia 3 d’octubre un cop sorti la sentència, la reflexió que una victòria de l’independentisme a les eleccions espanyoles voldria dir que Catalunya torna a dir que vol ser lliure, respecte el paper d’Esquerra a la cambra posa la defensa del dret a l’autodeterminació i el no posar línies vermelles per un diàleg entre d’altres coses.

Cal dir que no comparteixo aquesta victòria del que em parla. La normalitat mai pot ser una victòria, sinó el que fem es sobrevalorar el que una societat democràtica i de respecte te com habitual. Cada cosa te els seus termes justos i quan aquests son vulnerats amb la força que ho ha fet l’Estat espanyol no es pot baixar el nivell de l’acceptable, ja que llavors estem validant la repressió.

Aquesta ha triomfat en el sentit de que 1 any i mig desprès del Referèndum evidentment no som una República com se’ns va dir si la victòria era del Sí, patim més repressió individual i col·lectiva que mai, el nostre Parlament ha cedit la seva sobirania a les estructures espanyoles que han triat el President o han vetat els representants escollits per posar dos exemples i ha inoculat la por en molts sectors i el més fonamental, la divisió de l’independentisme i la falta d’un horitzó compartit que ha portat a la paràlisi parlamentària, deixant simplement els símbols com a eina inòcua d’expressió. Si això no es una victòria de la repressió, no se pas el que es.

Per altra banda, guanyar les eleccions espanyoles no es cap missatge de llibertat, es acceptar que res ha canviat i que el marc mental segueix instal·lat a Madrid com ho era abans del procés. Dir que es defensarà un dret que la majoria de la cambra nega i no acceptarà es enganyar-se indefinidament, i alhora dir que no hi haurà línies vermelles quan precisament aquest dret es en joc es fer trampes al solitari.

La repressió desprès de recular el dia 27 d’octubre i no defensar el promés per llei, nomes es pot fer des de la fermesa i la unitat d’acció. Coses precisament que han quedat molt malmeses i sembla en direcció contrària al desitjable.

Es la victòria del no res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.