ELS DRETS DEL NO RES

El Jutge Marchena ha denegat la petició dels presos polítics per poder participar a la campanya electoral. Considera que la presó es proporcional i no vulnera el dret a la participació política dels acusats.

Així doncs, Sànchez, Turull, Rull, Romeva, Junqueras i Forn seguiran com fins ara. Diuen també que en el moment del judici que ens trobem no es pot donar aquesta petició ja que podrien desatendre la crida judicial i provocaria disfunció en el desenvolupament de la vista malgrat reconeixer l’actitud col·laborativa dels processats i considerant apart que encara que hagin posat el seu patrimoni com a garantia no poden assegurar la no fugida dels mateixos.

Realment, un Estat així fa por i llàstima alhora. Crec que un Estat ha de vetllar principalment pels drets dels seus ciutadans, respectar-los i protegir-los. Aquest no es el cas, la presó proporcional que ens diu es per uns presos per motius polítics, no violents i sense cap càrrec criminal. Unes persones pacifiques empresonades per les seves idees amb un relat que encara avui no s’ha provat senzillament perquè no existeix. La presó provisional hauria de ser acceptada per presos violents i perillosos per la societat que no poden estar convivint amb ella fins que hi hagi sentència, però no per un Estat que malauradament te presos polítics, es a dir per les seves idees. Més d’un any de presó sense cap justificació amb els greuges que això provoca amb ells i les seves families.

Ara es segueixen vulnerant els seus drets com el de defensa per les condicions en les que enfronten el judici, i ara per no poder exercir com a candidats en igualtat de condicions. Si ho son vàlids per presentar-se, també ho han de ser per ser igual que la resta i des de la presó evidentment no ho podran fer. Una nova cacicada d’un Estat podrit.

Reconeixent la seva col·laboració i alhora diuen que tenen risc de fuga, quan gent com Joaquim Forn van tornar de Brussel·les per presentar-se a la Justícia espanyola, no te ni cap ni peus aquesta por injustificada.

Estant tractant com uns criminals a unes persones de pau amb l’únic delicte de viure en un Estat no democràtic i on la imposició i els tics autoritaris son als seus gens i en tota la seva estructura.

Son els drets del no res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*