LA REPÚBLICA DEL FUM
La polemica dels llaços grocs als Edificis de la Generalitat ha acabat com era de preveure amb un nou acatament en aquest cas a la Junta Electoral Central, amb el teatre habitual de formes però sense canvia la resolució finals com es l’acatament absolut des de fa més d’un anys del nostre Govern i partits, ells en diuen “Fer República”.
Realment costa d’entendre com aquesta presa de pel o distància entre la ciutadania i el seus representants es va eixamplant sense límit. El fet es un, però el com també es molt important, com també ho es la sinceritat i credibilitat. Crec que tots sabiem que d’una manera o altra acabarien acatant aquesta nova injusticia espanyola. Si van acatar no decidir qui podia ser President o no o qui pot ser diputat o no encara que ha estat escollit entre moltes coses, encara més retirar un llaç groc i pancarta de la balconada.
Fer veure que la desobediència era un camí, negant el primer requeriment saben que hi hauria un segon encara sense consequencies, mostrar fermesa apel·lant a respectar el que el Sindic de Greuges recomenes, quan ja havien parlat previament amb ell i sabien la resposta es senzillament cinisme. Decidir acatar en base això i ara fer el numeret canviant el color que segur retiraran si hi ha un nou requeriment es prendre el pel al poble.
De fet, res nou a l’horitzó, aquest autonomisme 2.0, on els símbols i el sembla que formen part del mateix, per qui dia passa any empeny i sortir de l’atzucac on els partits es troben més incomodes com era l’enfrontament amb l’Estat es el punt on ens trobem. Una situació que com a presa de pel ja passa de mida i on el poble de moment sembla es resisteix a denúnciar amb contundencia com sembla tocaria.
El partidisme, el tacticisme es veu a cada pas, un Govern que no avançat un milimetre cap a la República, uns partits que ja veiem utilitzen els presos polítics com a coartada i busquen els llocs a cada elecció competint entre ells, inclos el Parlament espanyol alimentant aquesta mentida del dialeg amb l’Estat i el referèndum pactat i mentrestant els mesos passant i cada cop sembla que es conformarien en una victòria judicial quan toqui a Europa i deixar en evidència un Estat que no li sembla importar gens.
Es la República del fum.