LA FARSA INSUPORTABLE

Aqueta farsa de judici arriba a uns limits insuportables quan ahir el testimoni Jaume Mestre va ser acusat de mentir i amenaçat pel Tribunal amb conseqüències penals, per segons diuen els seus reiterats “no lo se”.

Francament com diu Iu Forn després de veure passar Zoido o Rajoy per posar dos exemples, es indignant que els seus desconeixements siguin amics i ara siguin penalitzats. Uns testimonis de primera i uns de segona, de fet es el que te quan comparem una democràcia de primera i una de segona com es el cas espanyol. No hay más preguntas.

Falsos testimonis de primera, de segona i Zoido
Iu Forn

Ja ho diu el vuitè dels deu manaments, en versió Moisès: “No diràs falsos testimonis ni mentires”. És el manament que en versió Tribunal Suprem afegeix una petita frase al final: “No diràs falsos testimonis ni mentires, depenent de qui siguis”.
I és que la sessió de butxaca d’avui del judici, amb la tarda lliure, ens ha ofert la possibilitat de veure en directe què entén la justícia suprema (de Suprem) per fals testimoni i quin criteri hi aplica.

(Per cert, petit incís: fa un parell de dies que hem passat d’un cronograma digne d’aquell “tenim pressa” indepe de no fa pas gaire a una agenda tan relaxada que sembla la d’en Solari i en Lopetegui després d’haver cobrat les seves sucoses quitances o contractes en LI-QUI-DA-SI-Ó).

Toral, que el jutge Marchena i el fiscal Jaime Moreno han aprofitat que avui passava per allà el senyor Jaume Mestre, responsable de Difusió de la Generalitat, per amenaçar-lo amb enviar-lo a galeres a remar amb les orelles. Miri que durant aquest mes que fa que tenim judici ha passat gent a dir coses. I miri que d’aquesta gent que ha passat n’hi ha hagut amb molt mala memòria, amb memòria selectiva, amb memòria que els ha fet recordar-ho tot al revés i gent que, directament, s’ha inventat una memòria. I, escolti, no ha passat res. Fins avui.

Avui en Jaume Mestre, que passava per allà, ha fet enfadar molt els mateixos ciutadans judicatúrics que no van obrir boca quan, per exemple, li va flaquejar la memòria de l’ex ministre Zoido. Si vostè va tan fluix com ell (de memòria), li adjunto un recordatori elaborat per l’usuari Miquel Strubell Fill, que no té res a veure amb el famós XabiStrubell que va aparèixer quan la declaració d’en Jordi Cuixart:

El ministre Zoido no sap ni recorda res. O això va dir unes 60 vegades. Si les ajuntes totes, et surt un vídeo de 2 minuts. Crispetes i a gaudir.

Escolti, i qui diu Zoido, diu altres il•lustres amnèsics (i amnèsiques) que tots tenim al cap.

Aquesta columna, com no podia ser d’altra manera, està molt a favor de la memòria i en contra d’aquestes absències tan sobtades com persistents dels records més o menys immediats. Ara bé, encara està més d’acord i, de fet li dóna un suport total i absolut, a que això afecti tothom. No pot ser que uns testimonis s’aixequin de la cadira de declarar havent fet un Harpo Marx i no passi res i a d’altres els vulguin dur directament al jutjat de guàrdia.

Perquè, com va dir aquell: “La justícia és igual per a tothom”. I seria una pena que es confirmés aquella altra versió que diu: “La justícia és més igual pels uns que pels altres”. Sobretot perquè últimament la justícia fa molt mala cara per culpa d’un constipat mal curat que amenaça amb pulmonia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*