VIOLÈNCIA MALALTISSA
Com diu en José Antich, es posa les mans al cap per escoltar José Nieto parlant d’actuacions exemplars i assegurar que no hi va haver carregues policials. Avui Enric Millo insistirà amb aqueste escenari de guerra als carrers que nomes pot estar amb les ments malaltisses d’aquests personatges, titelles per encobrir aquest escàndol que en Estats civilitzats hauria provocat la dimissio del Govern del mateix Estat per saltar totes les normes de la democràcia i aquí veiem com la parodia del Judici segueix amb un relat de fantasia per justificar una condemna que no patiran els autèntics violents que van actuar el dia 1 d’octubre i els responsables que ho van ordenar
Realment si mirem enrere, veurem que els torturadors i responsables del Franquisme no han pagat res pels seus actes miserables i repulsius, ara en aquest nou context veiem com es repeteix l’escena de que els culpables podran seguir les seves vides com si res, això es l’autèntica transició.
Actuació exemplar? ‘No fotem!’
José Antich
Va ser una actuació exemplar. Amb aquesta frase i amb sorprenent desimboltura, José Antonio Nieto, qui va ser secretari d’Estat de Seguretat en el període de temps que s’està jutjant al Tribunal Suprem, va contestar sota jurament quan se li va preguntar per la intervenció de la policia espanyola al referèndum de l’1 d’octubre del 2017. La pregunta era de la fiscalia del Suprem i molts vam fer un bot en sentir la resposta d’un senyor que va ocupar amb el govern del PP un lloc de tanta responsabilitat. Per si no n’hi hagués prou amb aquesta, una altra perla: “Tècnicament no hi va haver càrregues policials”. No, és clar. Més d’un miler de ferits de diferent consideració, imatges d’una violència inusitada contra gent pacífica que estava davant dels col•legis electorals… i no hi va haver cap càrrega policial.
Realment, aquest és el judici de les sorpreses. Si la setmana passada eren una infinitat d’altíssimes personalitats del govern espanyol ―des de l’expresident Mariano Rajoy fins a Soraya Sáenz de Santamaría passant per l’inefable exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro o l’irrepetible Juan Ignacio Zoido― que repetien invariablement que no sabien, no coneixien, que allò no va ser responsabilitat seva i respostes similars, aquest dilluns hem passat directament a la fase d’invenció. Nieto va arribar molt més preparat, amb les respostes precises, sobretot a l’interrogatori de la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i fins i tot de Vox. Va anar detallant una infinitat d’inexactituds, tant que costava reconèixer en la seva explicació els greus fets que aquell dia van succeir en moltes poblacions de Catalunya i que van fer, en molt poques hores, la volta al món. Unes imatges que llasten encara avui, i així serà durant molt temps, la imatge d’Espanya a la comunitat internacional. Una altra cosa va ser quan el van interrogar les defenses i Nieto va entrar en contradiccions importants. No exagerava el conseller Quim Forn en assegurar que el relat de l’exsecretari d’Estat de Seguretat era ple de falsedats.
Crida l’atenció que el president de l’Alt Tribunal, Manuel Marchena, no permeti que es visionin imatges i vídeos dels incidents juntament amb les declaracions dels testimonis. Hi haurà un visionament en un altre moment del judici però moltes de les declaracions que s’efectuen perdrien contundència si s’acaressin amb les imatges. Dit en plata: desmentirien testimonis com Nieto parlant de les càrregues policials, de la violència o de l’actuació exemplar. El fet que es pogués donar la rèplica instantània també faria que els testimonis fossin molt més prudents. Però Marchena, que aquest dilluns ha ensenyat els ullals en diversos moments, ho ha establert així. I així acabarà, tingui o no tingui raó que això, en una sala, és el que menys importa. No debades, ho va deixar clar a un dels advocats que li va entrar a sac la passada en un moment del dia: “No necessito la seva conformitat”. I així és.