LES DIFERÈNCIES

Ahir va tornar a quedar en evidència les diferències grans entre el poble al carrer i els seus partits. Un marge cada cop més gran on les exigències son separades brutalment i cada cop més irreconciliables.

Efectivament, la gent no va paralitzar el país, es cert, els sindicats del règim majoritaris no van secundar la vaga i això es nota, però a les manifestacions i concentracions en molts casos massives es podia olorar com la gent en molta majoria demanava la llibertat dels presos però també expressava desorientació pel que escolta al Judici dels presos polítics i per les actituds del nostre Govern i partits.

Hem escoltat com la Consellera Bassa ens deia que la LLei de Transitorietat simplement era un instrument per presionar acords amb l’Estat i hem escoltat reiteradament com el Referèndum i la declaració al Parlament posterior simplement eren mobilitzacions i actes polítics sense valor, afegiria per calmar al poble català i buscar una sortida de l’atzucac amb Espanya. Per altre banda veiem el nostre Govern i l’obediència total a la injusticia i repressió espanyola i els nostres partits sempre amb la paraula República a la boca i preocupats per les properes comteses electorals com di nomes la prioritat fos els respectius partits. Alhora i davant la injustícia absoluta i delirant del judici veiem com sembla l’excusa perfecte per no afrontar els reptes pendents.

Arribats aquest punt i mirant a l’horitzó, veiem com el judici passarà amb malauradament amb una condemna que sembla escrita i les eleccions també passaran, llavors la pregunta es que. No hi ha un full de ruta unitari per seguir endavant, ni un compromís per la República explicit i aclaridor.

Malauradament això provoca que mentres per un costat escoltem al Judici com la farsa es posa en evidència i no hi ha cap delicte pels acusats, també veiem com la versió d’aquests dies esmentats queda desnaturalitzada sense fre i a l’altre costat com diria aquell el més calent a l’aiguera i amb el perill de que aquest abisme entre poble i representants cada cop sigui més gran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*