LA RECEPTA JUNQUERES
Coneixem aquesta recepta que el vicepresident legítim Oriol Junqueres ens trasllada en format de Conferència o d’entrevista. Rebutja el que Rufian va qualificar d’independentisme màgic o immediat per un de factible sent conscients del moment que vivim. Posa les municipals com una gran oportunitat de país amb Barcelona com a clau. Vol eixamplar la base i el judici el veu com una oportunitat, alhora diu que la victòria no s’aconsegueix amb una o dos batalles sinó amb el reforçament propi i desgast del rival. Per últim ens diu que es va quedar a Catalunya per sentit de responsabilitat cap als ciutadans en contraposició als exiliats.
Cal dir que com acte de partit estaria perfecte, com acte de país evidentment no. Rebutjar el que no es va ser capaç de fer efectiu quan estaven a la recta final es preocupant, ja que traspassa una responsabilitat que corresponia principalment al Govern català. Teniem les lleis aprovades, un Referèndum guanyat clarament sota les porres i una Declaració encara que tard però que no van públicar i no van començar a fer efectiva amb tot un poble al carrer per defensar-la. O sigui que parlar de responsabilitats com a mínim es questionable.
Ens porta a les Municipals, i especialment a Barcelona com a clau per la República, estariem dacord, però alhora rebutja una candidatura unitària que guanyaria l’alcaldia i amb el seu rebuig donarà la mateixa a la Colau de torn sense remei, tot un contrasentit.
Parla del famós eixamplament de base quan hi havia més de 2 milions de persones preparades per defensar la República i van negar aquesta possiblitat donant pas a la repressió absoluta i la desfeta, no veig com s’enxampla res així, ni com es guanya credibilitat de país.
Dir que per responsabilitat amb els ciutadans es va quedar posant els presos eticament per damunt dels exiliats, ho sento però em sembla irrespectuos i fals per ser moderat. Precisament la responsabilitat amb la societat era la Declaració i acte seguit informar a la comunitat internacional i començar a signar els primers decrets del nou Estat amb el poble mobilitzat al carrer per resistir. Fer el que van fer posa al mateix pla qui va marxar que qui es va quedar i sabia que anava a una presó espanyola amb seguretat.
De fet, es un tema personal, i ningú es pot atorgar el plus de responsabilitat i menys quan no van complir amb el mandat fins al final, tal com portem un any posterior al 155.
La recepta Junqueres així la veig.