MENTIDA RERE MENTIDA

Una nova invenció queda fora de servei, com es el cas dels Mossos i la seva demonització per part de l’Estat. Ara el Jutjat arxiva les causes però el mal ja està fet. Aquells que bramaven als quatre vents contra el cos policial català i difamaven amb base a informacions de mitjans avui no diran res i seguiran amb la seva hipocresia i cinisme buscant nous relats per seguir embrutant la vida pública catalana. Un cas com diu en Tian Riba que sembla oblidat es el Major Trapero i avui més que mai li devem un gran record i tot el suport.

Trapero, l’oblidat
Tian Riba

Com que Vox ha aconseguit imposar la seva agenda i, després d’ensenyar la poteta i d’una gran campanya ideològica, ha donat gratis ―de moment― el govern d’Andalusia al PP (i Ciutadans), ara tots els mitjans estan obsessionats amb la nova joguina. Ho tenen tot per ser carn de xou matinal. Posen en qüestió el feminisme, els agraden els toros i l’Espanya una i no 51. L’espanyolisme més tronat. Aquests negacionistes ocupen ara els minuts de les teles privades als matins i els titulars dels diaris digitals, com fins ara ho feia la cosa catalana. Sobretot quan es podien fer els indignats i muntar mentides sense tenir cap mena d’escrúpol sobre les repercussions personals que això podia tenir. I un dels casos més escandalosos, feridors, i ara oblidats, és el de Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos.

Ara, s’ha arxivat la causa que fa més d’un any va provocar 17 denúncies i, sobretot, informacions falses contra els Mossos. La justícia considera que no hi va haver espionatge polític per part del cos. Resulta que el 26 d’octubre del 2017 els Mossos van portar unes caixes de documentació interna a incinerar, tal com mana el protocol. Però, en lloc d’això, la policia espanyola, que aquells dies envaïa Catalunya amb els seus vaixells amb dibuixets, les va intervenir, les va analitzar i les va fer arribar a la jutgessa Carmen Lamela perquè bastís una instrucció acusatòria contra Josep Lluís Trapero i la cúpula del cos. I va servir també perquè la premsa espanyola (i part de la catalana) difamés, que alguna cosa queda. Perquè aquella documentació interna es va acabar fent pública de manera parcial, manipulada i interessada.

El jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona conclou que el cap de la Comissaria d’Informació dels Mossos, el comissari Manel Castellví, “ha ofert una explicació precisa sobre les raons de cada actuació, distingint el que és una informació del que és una investigació”. El jutge Juan Emilio Vilá Mayo considera que “l’actuació policial” consistent en investigacions que afectaven persones de diversa orientació sociopolítica “està prevista a la llei, persegueix la finalitat legítima de garantir l’ordre públic davant de possibles alteracions i és necessària en una societat democràtica”. Una mica de sentit comú dins de la surrealista obra literària que és la macrocausa contra el procés, que s’hauria de jutjar políticament i no judicialment.

La seva persecució política, mediàtica i judicial i els errors propis del cos i del govern de Catalunya han portat els Mossos a una situació d’estrès molt delicada
La pregunta pertinent és a qui s’hauria de denunciar per haver filtrat i per haver publicat aquella documentació. La resposta és igual, perquè no passarà res. Els titulars de la notícia de l’arxivament no ocupen el mateix espai que van ocupar els titulars acusatoris. Però això sempre és així. Sempre passa igual. Ara estan ocupats amb Vox. Però si no ho estiguessin, tampoc ho farien.

Ara bé, sí que l’arxivament ha de servir per alguna cosa molt més important. Perquè es desinfli fins al desinflament final, la causa contra el major Trapero. L’home que va aconseguir que els Mossos no només fossin respectats, sinó fins i tot estimats. La seva persecució política, mediàtica i judicial i els errors propis del cos i del govern de Catalunya han portat els Mossos a una situació d’estrès molt delicada. Parlem molt, i ho hem de fer, de la injusta presó preventiva dels polítics i activistes independentistes. Parlem molt, i ho hem de fer, de la injustícia de l’exili de la resta del Govern, d’activistes i rapers. I parlem menys, però no hem de deixar de fer-ho, de la injustícia que un professional com Trapero sigui acusat de sedició i organització criminal per haver fet una feina impecable el 20 de setembre i l’1 d’octubre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*