LA BOLA DE L’EXTREMA DRETA

Interessant articles sobre el protagonisme de VOX aquests últims mesos, el paper a vegades mal dissimulat dels seus companys de sector, amb la tàctica de l’odi a Catalunya per bandera i a veure qui la diu més grossa, i per últim un PSOE, complice necessari del 155 i dins del mateix vaixell per molt que el seu llenguatge vulgui i sigui més amable. Es la bola que en diu José Antich de l’Espanya de sempre i els seus tics.

I si la bola s’ha fet massa gran?

José Antich

Sorprèn cada vegada més el fariseisme de determinada classe política convençuda com està que és fàcil fer combregar l’opinió pública amb rodes de molí. Ho estem veient arran de la irrupció de Vox en la vida política. Anaven junts a les manifestacions unionistes a Barcelona, se sentien còmodes amb SCC i aplaudien el 155, la supressió de les institucions d’autogovern i l’empresonament del Govern i els dirigents independentistes. Allà, en aquella Espanya que tornava sense rubor a comportaments més propis del franquisme i que sense cap rubor cantava l'”A por ellos” quan es tractava d’encoratjar els que després practicarien una exagerada violència contra la societat catalana, va arrelar el fenomen Vox.

Avui tot és Vox. En les enquestes, en els debats, en els debats partidistes, en la configuració de governs com a Andalusia. I les seves propostes produeixen arcades, esclar. L’última es refereix a la seva negativa a donar suport a un govern PP-Cs a Andalusia si no retiren el seu compromís a implementar amb dotació pressupostària diferent totes les mesures incloses en la llei de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere. Cal estar en contra d’aquesta barbaritat sense matisos. Ho diré tantes vegades com faci falta. Però són PP i Cs els qui estan blanquejant les seves polítiques, són el PSOE i el PSC els qui no feien fàstics a Vox en les manifestacions contra l’independentisme català. I ara Vox actuarà com a acusació particular en el judici de l’1-O i el seu secretari general, Javier Ortega, que a més és el lletrat de la formació en el judici, serà molt probablement el candidat a l’alcaldia de Barcelona. Els robarà bona part del protagonisme mediàtic. I Cs, perdut amb un Manuel Valls que continua sense enlairar-se i el PP amb un candidat que sembla un homenatge al friquisme.

I enmig de tot això, llegeixo que Miquel Iceta demana d’evitar que l’extrema dreta sigui decisiva i tingui la clau de les institucions. Han hagut de veure’s expulsats del govern andalús per demanar ajuda i veure amb espant el que havia succeït. O que sortissin enquestes donant una majoria en unes eleccions generals a PP, Cs i Vox. Hi va haver fins i tot qui va pensar que una mica de franquisme no vindria malament i també qui va afirmar que calia desinfectar Catalunya. I que no passava res si s’atacava violentament Catalunya Ràdio i si l’extrema dreta tenia carta blanca als carrers de Catalunya, ja que això espantaria els independentistes. I no va tenir en compte que fer el joc a l’extrema dreta tindria les seves conseqüències. I avui s’espanten. Quan la bola s’ha fet massa gran.

Tant fàcil que era veure-ho quan es va iniciar la causa general de l’1-O contra l’independentisme i quan es van vulnerar drets de tot tipus dels seus líders i governants! Però llavors, tot servia en nom de la unitat d’Espanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*