155 I PIOLINS SEGONA PART

Les amenaces de l’unionisme en forma d’aplicació del 155 cada cop son més fortes, alhora ens anuncien la tornada de 400 efectius dels piolins per protegir el Consell de Ministres espanyol el proper 21 de desembre, tornant a deixar els mossos en fora de joc i validant el que es l’Estat espanyol, la via eslovena, però la segona part que han obviat, la Serbia.

Efectivament, la desorientació i deriva autoritaria sense fre del sistema espanyol per intentar acabar amb la democràcia catalana sigui com sigui no te fi. De fet l’exemple de les reaccions de la via eslovena ha estat de llibre i on la demagògia pel broc gros no te aturador. Pretenen que es donin explicacions per posar a referèndum els anhels d’un poble i fer-ho efectiu, i alhora guanya la credibilitat exterior resistint la violència serbia i aconseguint finalment l’objectiu.

De fet, la també deriva de l’arc independentista ha portat a Esquerra a dir que la seva aposta es la via escocesa defensant el pacifisme. Segurament està molt bé però obliden un detall important, Escòcia va poder pactar amb el Regne Unit la consulta amb acceptació de resultat de les dues parts, cosa que es ideal, però que l’Estat espanyol mai negociarà. Arribats en aquest punt la via escocesa queda en via morta i per tant la via eslovena igualment pacífica i democràtica pel que fa la seva part passa a ser un bon referent i on la reacció de l’altra part podria no diferir massa en el nostre cas i per tant la similitud es màxima amb tots els peros que es vulguin i els diferents contexts ens agradin més o menys. Per tant prou de cinisme i més dosis de realisme i determinació, per cert aquesta es la que precisament va tenir Eslovenia amb el reconeixement internacional i la que nosaltres no vam exercir i per tant ningú ens va donar suport explicit com es normal.

La conseqüència de la nostra inacció l’hem pagat amb escreix amb forma de 155 permanent explicit o no amb un control extern de la Generalitat que mai ha desaparegut i ara amb l’enviament un altre cop de les forces policials que gaudeixen atacant la gent indefensa amb una papereta a la mà. Davant aquesta repressió ferotge, trobem simbolismes, declaracions, intencions i no trobem determinació, concreció, unitat ni objectius clars.

Arribats en aquest punt la segona part del 155 i dels piolins es més aprop que mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*