LA RESPOSTA

Davant la situació que viuen els nostres ostatges polítics, les vagues de fam en marxa i la catalanofobia extrema que veiem per exemple a les eleccions andaluses cal donar el pas definitiu, però de moment el que veiem no pot ser més decebedor.

Efectivament, des del Govern una Declaració de suport als presos polítics, que està molt bé, però entra en el terreny del simbolisme sense cap tipus d’efectivitat i segueix la tònica del qui dia passa any empeny. Per part de l’ANC veiem dona suport als dejunis que començaran a Montserrat i seguiran en altres llocs per solidaritat amb els presos, una mesura que amb tot el respecte per la gent que hi participarà tampoc serveix de res, ni te cap efectivitat, seria com una pantalla passada o fer alguna cosa sense conseqüències per no donar el pas endavant. També sublim i directament presa de pel a la ciutadania es la retirada de servir menjar a les recepcions de la Generalitat i ratllant el patetisme l’anunci d’alguns diputats que el dia de la Constitució poden fer dejuni tot el dia.

Davant aquestes mesures sense cap tipus d’efectivitat i legitimant aquest transit des de fa un any on res es mou i els partits sembla van en direcció contraria a alló pel que els hem votat. Rebutjant una unitat necessària pel país, accentuant el partidisme com si fos una legislatura autonòmica més i que ja han provocat moviments dins Esquerra en desacord a tanta hipocresia de República de boqueta. Com deia i per la xarxa es crida a aturar el país el proper 21 de desembre coincidint amb el Consell de Ministres humiliant a Barcelona.

Cal dir que es una bona iniciativa, però que lògicament si es vol passar d’una anècdota més a una cosa real i seriosa caldria el comandament de les entitats de la societat civil i el suport del mateix Govern i partits independentistes per donar credibilitat i passar del vull però no vull, a fins aquí hem arribat sense por.

Bona part de la ciutadania espera això de les seves entitats i representants per donar el pas, i fins ara no ho ha trobat. Com deia en Lluís Llach, esperar la sentència dels judicis de la vergonya com ens ofereixen per una reacció ja serà massa tard, i si el que ens volen dir es que d’aquí 10 anys en tornem a parlar, que tinguin la valentia de dir-ho clar i la ciutadania prendra les mesures que cregui oportunes.

Necessitem la resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*