EL MOMENTUM
Una nova dimensió ha adquirit el procés cap a la República aquest cap de setmana, amb l’inici de vaga de fam de Jordi Turull i Jordi Sanchez. Un nou capítol de dignitat per un costat i interpel·lació per un altre.
Els primers pensaments son de suport i admiració per la dignitat d’aquests ostatges polítics per un règim espanyol embogit, en segon lloc de preocupació i angoixa per la seva salut, ja que estem parlant d’una cosa molt seriosa i perillosa, en tercer lloc de rabia pel motiu concret, que no es la llibertat, ni tant sols la finalització de la presó preventiva, es l’incompliment del TC amb els recursos d’ampara presentats, guardats en un calaix per no poder accedir al Tribunal Europeu dels drets humans, en quart lloc l’actitud de la part catalana en aquest nou episodi.
Efectivament, la reacció ha estat, la solidaritat expressada des del Govern de la Generalitat, i la reacció com sempre simbólica de la concentració a Lledoners rodejant de llums el centre per part de l’ANC, tot molt emotiu però totalment inocu per la causa que ens ocupa.
Hem escoltat el President Torra dir diversos cops que hem de buscar un altre moment per fer efectiva la República, aquella que en el seu dia encara no tenim resposta de perquè no es va concretar i perquè posteriorment s’ha acceptat i obeit absolutament a l’Estat amb la disfressa de la paraula “Fem República” a la boca.
Veient les reaccions passives i de continuïtat sembla que aquest fet tampoc altera els plans de veure com prenen els ostatges i son condemnats amb un judici vergonyos amb la màxima pena possible, i posteriorment impotents veiem com es podreixen a les presons de Madrid. Segurament es deu tractar d’una nova jugada mestra que no arribem a comprendre, però francament veure com alguns rebutgen la unitat de l’independentisme, com els nostres diputats segueixen a Madrid o com alguns ens diuen les esquerres amb les esquerres i els altres amb els altres sense veure que potser ha arribat al moment de paralitzar el país i exigir la implementació de la República ja votada i validada.
Pel que fa a la mobilització de les nostres entitats, tampoc sembla que es vulgui passar del simbòlisme a l’exigència real al nostre Govern de donar el pas coordinat i conjunt.
No se si volem martirs o volem victimisme pel broc gros, però el que no volem es aquest partidisme vergonyos i aquesta falta de respecte a la ciutadania constant. Volem el momentum.