LES REIVINDICACIONS SOCIALS
Un dels problemes de no culminar les coses quan toquen es que els temes que havien quedat pendents de resoldre i que confiaven en aquest nou context ara tornen a sortir amb tota la legitimitat.
Les vagues de metges, bombers, professors i altres col·lectius destapen les misèries d’un sistema que amb les retallades ha entrat amb col·lapse i que nomes la voluntat dels professionals ha mantingut en primera línia. De totes maneres tot te un límit i la perdua econòmica dels mateixos i la manca d’inversions per continuar amb un servei de referència han portat a les protestes.
De fet, entenc que amb el procés independentista s’obria una finestra d’esperança per poder arribar en un context on l’implementació de tots els nostres recursos conjuntament amb una millor planificació de país portes a les solucions desitjades. Fins hi tot hem vist col·lectius compromesos amb el poble i la seva llibertat com els bombers posant els seus cossos al servei de la causa, cosa que mai els agrairem prou.
Ara havent constatat la marxa enrere de la culminació del mateix i l’acatament total del nostre Parlament on la paraula República nomes es una justificació que no una realitat, cal veure com es governa i es dona sortida als problemes socials. Ja no val l’excusa dels diners que no tenim o del poder legislatiu que gaudim. Es a dir la culpa es de Madrid, no la veig raonable, ja que nosaltres mateixos hem fet marxa enrere per revertir la situació i per tant ara tocaria fer política, en aquest cas autonòmica i assumir les responsabilitats que pertoquen.
Com deia al principi, no es pot estar a missa i repicant, ara no hi ha excusa nacional quan els mateixos partits l’han avortada, ara no es pot mantenir indefinidament als col·lectius més afectats sacrificats per sempre. Cal polítiques i recursos que hauran de buscar per fer front a una societat que ha de viure el dia a dia amb garanties i revertint allò que en un moment va quedar retallat per la crisi i que ara no es pot obviar.