ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

COLPISME I FEIXISME

Aquests dos termes els escoltem últimament amb una impunitat absoluta i fent cas omís del seu vertader significat amb aquesta selva en la qual alguns es senten molt còmodes.

Populars, Ciudadanos, veus del PSOE com el hooligan Ministre Borrell i altres persones dia si i dia també al referir-se als ostatges polítics, als exiliats, al Govern de la Generalitat i a l’independentisme en general utilitza la paraula colpista sense rubor. Cal ser molt barrut per utilitzar aquest terme que saben es rebel·lió amb violència contra un règim establert i en el que el Franquisme en seria un exemple i ni tant sols son capaços de condemnar-lo quan en tenen ocasió en seu parlamentària.

Per un democrata es un insult molt greu quan be precisament per aquells que validen Fundacions que fan apologia del franquisme, aquells com deia que no condemnen els horrors de la Dictadura, la repressió violenta dels cossos policials el dia 1 d’octubre per reprimir el vot de la gent o que son incapaços de condemnar ningú de l’àntic règim, ni quan es requerit per la justícia internacional i on l’ultra dreta violenta te barra lliure pels nostres carrers i la justícia, recordo els principals tribunals, els mateixos d’epoques passades reconvertits en el nom, no en els fets son capaços de no fer entrar a la presó els agressors de Blanquerna per motius familiars per posar un exemple.

Davant això anomenar feixista a aquests elements no seria descabellat i no estaria en pla d’igualtat amb els anteriors. De fet el feixisme seria un nacionalisme ultra on la unitat del territori per exemple seria el que justifica tot, on les idees son reprimides amb violència, i on la separació de poders es una quimera on tot el sistema podrit respira corrupció i pensament únic. Aleshores ho veig molt aprop i nomes escoltant Pablo Casado, Albert Rivera o Josep Borrell per exemple son perfectament comparables amb l’ultra dreta més rància que sorgeix per Europa.

Crec que hem arribat a un punt on tot s’hi val, i on l’odi d’aquests personatges a la diferència no te límits ja que l’Estat tampoc en te, sense possible resposta de la ciutadania.

Colpisme i feixisme, dos termes que en una democràcia normal no serien cap actualitat i que haurien de fer reflexionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.