QUIN ES EL LÍMIT

Fets molt greus presenciem dia si i dia també en aquest Estat espanyol que encara fan més incomprensible la presència dels nostres representants a Madrid, que ja no te excuses, si no es que pensem en els sous o la no creença amb el projecte de la República.

Veiem com un autobús de Ciudadanos recorre Madrid amb la imatge de Junqueras somrient i del President Puigdemont fent crida a la manifestació contra els indults imaginaris als nostres ostatges polítics. Veiem la campanya andalusa monopolitzada per les acusacions a Catalunya i amb una mostra ahir del líder precisament de Ciudadanos acusant al President Torra de supremacista per haver dit que els catalans teniem més gens que els andalusos, cosa totalment falsa, però tot s’hi val per justificar l’odi irracional.

Al mateix temps sabiem ahir que en les declaracions dels policies per l’1 O arribaven a acusar als votants i al mateix Roger Espanyol per la perdúa del seu ull, i negant que fos pel dispar de la pilota de goma com totes les imatges han denunciat. Avui mateix veiem com en un dels seus típics xous el diputat Gabriel Rufian era expulsat del Congreso per dir al Ministre Borrell el que tots hem vist, un hooligan de Sociedad Civil Catalana i que tracta l’independentisme com si fos un virus no pot representar un Estat a l’exterior.

Podríem afegir altres fets com el que veiem i constatem dia si i dia també sobre la nul·la separació de poders i la farsa de judici que espera als nostres ostatges sense defensa possible.

Aquesta es l’Espanya que s’agrada i ens mostra cada dia amb orgull, davant de tot això, cal un gest de Catalunya, ja no valen més excuses per retirar els nostres diputats de Madrid, per dignitat, i per acabar encara que sigui parcialment amb aquesta humiliació constant i una estructura podrida. Al mateix temps amb nul·la influència, amb el paper de l’ase dels cops i amb un feixisme que com vam veure ahir va lliurement al seu aire sense rubor, no hi ha alternativa.

La societat catalana mereix dignitat, i el límit crec ja ha estat creuat amb escreix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*